Cada any, el Festival Ciutat de Cl\u00e0ssica defineix una s\u00e8rie de tem\u00e0tiques com a l\u00ednies art\u00edstiques que vertebren la programaci\u00f3 dels concerts gratu\u00efts, donant sentit i cohesi\u00f3 als concerts que s’ofereixen a tota la ciutat.<\/p>\n\n\n\n
Les tem\u00e0tiques seleccionades poden cobrir un ampli espectre de temes i influ\u00e8ncies, rendint homenatge a compositors ic\u00f2nics, explorant tant les seves obres m\u00e9s c\u00e8lebres com les peces menys conegudes. En altres ocasions, tamb\u00e9 es posa l’accent en repertoris o formacions poc habituals, oferint al p\u00fablic l’oportunitat de submergir-se en obres rarament interpretades.<\/p>\n\n\n\n
A m\u00e9s, al llarg de les \u00faltimes edicions, el festival ha establert com un dels eixos fixes de la seva programaci\u00f3 el cicle Made in Barcelona, on s’aborden fites musicals i culturals succeides a la ciutat de Barcelona, establint un di\u00e0leg entre la m\u00fasica i la hist\u00f2ria local. Destacant el paper de la ciutat com a epicentre creatiu i com a font d’inspiraci\u00f3 per a compositors i artistes al llarg dels segles.<\/p>\n\n\n\n
L’any 2025 ens convida a celebrar tres dels compositors m\u00e9s influents del segle XX, figures que, cadascuna a la seva manera, van revolucionar el m\u00f3n de la m\u00fasica amb la seva aud\u00e0cia creativa, imaginaci\u00f3 sonora i un enfocament totalment innovador cap a la composici\u00f3.<\/p>\n\n\n\n
Luciano Berio<\/strong> compleix 100 anys del seu naixement, una ocasi\u00f3 per recordar aquest pioner de la m\u00fasica electr\u00f2nica i un dels noms clau de l’avantguarda musical. La seva obra, caracteritzada per una profunda experimentaci\u00f3 sonora, va marcar un abans i un despr\u00e9s en la composici\u00f3 contempor\u00e0nia. Berio no nom\u00e9s va explorar noves t\u00e8cniques i sons, sin\u00f3 que tamb\u00e9 va fusionar la m\u00fasica tradicional amb l’electr\u00f2nica, creant peces que eren alhora complexes i profundament emotives. El seu enfocament innovador, tant en l’orquestraci\u00f3 com en l’exploraci\u00f3 del timbre i la textura, va deixar una empremta inesborrable que segueix sent una refer\u00e8ncia per als compositors actuals.<\/p>\n\n\n\n D’altra banda, Maurice Ravel<\/strong>, qui celebra 150 anys del seu naixement el 2025, \u00e9s un mestre de l’orquestraci\u00f3 i un pioner en l’exploraci\u00f3 de noves sonoritats. La seva capacitat per crear paisatges sonors complexos i detallats el situa entre els grans innovadors del segle XX. Amb obres com Bol\u00e9ro<\/em>, La Valse<\/em> o Daphnis et Chlo\u00e9<\/em>, Ravel va canviar per sempre la manera en qu\u00e8 concebem l’orquestra i el piano. La seva minuciositat a l’hora d’emprar els colors orquestrals el va convertir en un virtu\u00f3s de la sonoritat, portant la m\u00fasica a territoris inesperats. A m\u00e9s, la seva feina de reestructuraci\u00f3 i revisi\u00f3 del llenguatge musical i pian\u00edstic, de gran subtilesa i perfecci\u00f3 t\u00e8cnica, segueix sent una refer\u00e8ncia clau per a m\u00fasics i compositors.<\/p>\n\n\n\n Finalment, Erik Satie<\/strong>, la mort del qual es commemora aquest any amb els 100 anys del seu dec\u00e9s, \u00e9s una altra de les grans figures que es celebren el 2025. Compositor exc\u00e8ntric i provocador, Satie \u00e9s considerat un dels precursors del minimalisme i un precursor de l’impressionisme musical. Amb el seu estil tan peculiar, Satie va trencar amb les convencions musicals del seu temps, creant obres que eren senzilles en aparen\u00e7a per\u00f2 profundament innovadores. La seva influ\u00e8ncia en el desenvolupament de la m\u00fasica moderna \u00e9s indiscutible, no nom\u00e9s per les seves peces per a piano com Gymnop\u00e9dies<\/em> o Gnossiennes<\/em>, sin\u00f3 tamb\u00e9 per la seva capacitat per proposar una visi\u00f3 completament nova del so, desprenent-se de la complexitat barroca i portant la m\u00fasica a un espai m\u00e9s introspectiu i essencial. A trav\u00e9s de la seva m\u00fasica, Satie convida als oients a escoltar amb una atenci\u00f3 renovada, desafiant les estructures establertes i proposant una est\u00e8tica que, avui dia, segueix sent una font d’inspiraci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n Concerts dins d’aquest cicle:<\/strong><\/p>\n\n\n\n La formaci\u00f3 de sextet de corda ha estat una estructura apreciada i cultivada per alguns dels compositors m\u00e9s destacats de la hist\u00f2ria de la m\u00fasica cl\u00e0ssica. Al llarg dels segles, aquest format ha perm\u00e8s als compositors explorar la interacci\u00f3 entre les cordes en una configuraci\u00f3 m\u00e9s complexa i matisada que la dels quartets, donant lloc a obres de gran riquesa sonoro musical.<\/p>\n\n\n\n Dins d’aquest cicle, presentem una selecci\u00f3 \u00fanica de sextets poc interpretats, una oportunitat perfecta per descobrir algunes de les joies ocultes de la m\u00fasica de cambra.<\/p>\n\n\n\n A trav\u00e9s d\u2019aquests tres concerts, presentem sis sextets de corda de figures de la composici\u00f3 tan destacades com Pi\u00f3tr Ilich Tchaikovsky<\/strong>, Nikol\u00e1i Rimski-K\u00f3rsakov<\/strong>, Anton\u00edn Dvo\u0159\u00e1k<\/strong>, Aleksandr Borodin <\/strong>i altres menys coneguts com Erwin Schulhoff <\/strong>o Frank Bridge<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n Cada una de les obres que s’interpretaran ofereix una visi\u00f3 distinta de la m\u00fasica de cambra, revelant l’habilitat dels compositors per explorar la sonoritat i la textura de les cordes en un format m\u00e9s ampli, permetent que cada instrument es completi perfectament amb els altres.<\/p>\n\n\n\n Concerts dins aquest cicle:<\/strong><\/p>\n\n\n\n L’Associaci\u00f3 Musical Da Camera <\/em>va ser fundada el 1913. Representant el bo i millor de la tradici\u00f3 filarm\u00f2nica, civil i privada de la ciutat de Barcelona, l’entitat va articular unes programacions innovadores, exigents i variades, que van portar compositors de la talla de Ravel<\/strong>, Sch\u00f6nberg <\/strong>i Prokofiev <\/strong>a involucrar-se en la vida musical de la ciutat. Per les seves temporades de concerts organitzades al Palau de la M\u00fasica Catalana, van desfilar els millors int\u00e8rprets de l’\u00e8poca, com Fritz Kreisler<\/strong>, Pau Casals<\/strong>, Artur Rubinstein <\/strong>i Elisabeth Schumann<\/strong>, alhora que apostaven per m\u00fasics i formacions de cambra estables catalanes.<\/p>\n\n\n\n Al llarg de sis concerts, reproduirem programes hist\u00f2rics programats per aquesta associaci\u00f3, que es va veure obligada a posar fi a les seves activitats de manera abrupta i tr\u00e0gica, en l’\u00e0nnus horribilis de 1936.<\/p>\n\n\n\n Concerts dins el cicle Da Camera: <\/p>\n\n\n\n Dins del corpus d’obres de tots els grans compositors, existeixen peces particularment rellevants que destaquen no nom\u00e9s per la seva qualitat, sin\u00f3 per la seva aud\u00e0cia i capacitat d’anar m\u00e9s enll\u00e0 del que estava establert. Aquestes obres representen moments en qu\u00e8 el compositor es veu impulsat per un esperit pioner, desafiant les convencions musicals del seu temps per explorar noves sonoritats, formes i enfocaments. En aquest cicle de concerts, hem seleccionat algunes d’aquestes obres vision\u00e0ries, avui dia menys interpretades, per\u00f2 que ens conviden a redescobrir la valentia i la innovaci\u00f3 dels compositors que les van crear.<\/p>\n\n\n\n Entre elles, trobem Harmonies po\u00e9tiques et religieuses<\/em> de Franz Liszt<\/strong>, una obra mestra que transcendeix el virtuosisme pian\u00edstic per convertir-se en una profunda reflexi\u00f3 sobre l’espiritualitat i la po\u00e8tica del so. Aquesta obra, tot i ser revolucion\u00e0ria en la seva \u00e8poca, rarament s’interpreta avui dia als escenaris, i \u00e9s una oportunitat inavaluable per submergir-se en les complexitats emocionals i espirituals d’un dels m\u00e9s grans compositors rom\u00e0ntics.<\/p>\n\n\n\n Els Etudes op. 10<\/em> de Frederic Chopin <\/strong>s\u00f3n una de les joies de la m\u00fasica pian\u00edstica que, tot i ser sovint interpretades, segueixen sorprenent per la seva capacitat d’innovar dins una estructura aparentment cl\u00e0ssica. Els estudis de Chopin no nom\u00e9s s\u00f3n exercicis t\u00e8cnics, sin\u00f3 que cadascun d’ells \u00e9s una obra mestra que explora noves possibilitats expressives al piano. Amb el seu enfocament visionari, Chopin va transformar l’estudi en un vehicle d’exploraci\u00f3 sonora i emocional, elevant el repertori pian\u00edstic a un nivell de profunditat i complexitat sense precedents.<\/p>\n\n\n\n La Missa Maris Stella<\/em> de Tom\u00e1s Lu\u00eds de Victoria<\/strong>, un dels compositors m\u00e9s destacats del Renaixement espanyol, \u00e9s una obra que reflexa la mestria de la polifonia sacra en el seu m\u00e0xim esplendor. Tot i la seva grandesa, aquesta missa rara vegada es sent en els concerts contemporanis, el que fa que la seva inclusi\u00f3 sigui una ocasi\u00f3 excepcional. En aquesta obra, Victoria fusiona la bellesa mel\u00f2dica amb una profunda sensibilitat espiritual, creant una atmosfera transcendental que convida l’oient a una reflexi\u00f3 serena i contemplativa.<\/p>\n\n\n\n Concerts dins d\u2019aquest cicle:\u00a0<\/strong><\/p>\n\n\n\n\n
6 sextets de corda<\/h2>\n\n\n\n
\n
Made in Barcelona: Da Camera<\/h2>\n\n\n\n
\n
Visionaris<\/h2>\n\n\n\n
\n