Fins al 1847 no podem imaginar la Pla\u00e7a Reial amb la seva forma actual, \u00e9s a dir, sent un espai obert. Durant molt de temps enrere, en aquest lloc es trobava el Convent de Santa Madrona, tamb\u00e9 conegut com el Convent dels Caputxins. Si retrocedim en el temps fins a l’origen de la seva construcci\u00f3, arribem al 1723. Durant m\u00e9s de 100 anys va estar dempeus, per\u00f2 no sempre com a lloc religi\u00f3s.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
\u00bfPla\u00e7a s\u00ed, pla\u00e7a no?<\/strong><\/p>\n\n\n\n El 1836 aquest convent es desamortitza i passa a mans de la ciutat de Barcelona. L?ajuntament en aquell moment es planteja qu\u00e8 fer amb la nova propietat i es debat entre l?opci\u00f3 de reconstruir l?espai en una nova pla\u00e7a o crear un equipament p\u00fablic per a l?oci dels barcelonins. Fins que es decideixen entre les propostes, condicionen una part del convent per crear un Teatre anomenat Teatre Animat o Teatre dels Caputxins.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Un concurs desert<\/strong><\/p>\n\n\n\n Per fi, el 1841 es convoca un concurs per construir un nou teatre per a la ni m\u00e9s ni menys de 4.000 persones. S’hi presenten dues candidatures encap\u00e7alades per Francesc Daniel Molina i per Josep Oriol Mestres. Gr\u00e0cies als arxius i la premsa de l’\u00e8poca podem saber-ne alguns detalls com el lema del projecte presentat per Josep Oriol Mestre, \u201cEl geni crea, el gust escull\u201d. Segons sembla cap de les dues propostes va arribar a conv\u00e8ncer el jurat i el concurs va quedar desert.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Un arranjament per comen\u00e7ar<\/strong><\/p>\n\n\n\n Novament, el debat entre pla\u00e7a s\u00ed o pla\u00e7a no queda parat fins a una nova decisi\u00f3, per\u00f2 mentrestant l’ajuntament lloga l’edifici a una societat privada. El tracte amb aquesta societat era poder explotar durant 3 anys com a teatre una zona de l’antic convent. Per fer-ho, es va habilitar part de l’esgl\u00e9sia existent i es va aconseguir crear un teatre a la italiana, amb forma de ferradura i amb capacitat per a 1.000 persones. El teatre adaptat comptava amb platea, 3 pisos amb llotges i un 4t pis amb grades.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n S’obre el tel\u00f3<\/strong><\/p>\n\n\n\n Amb aquest panorama, el 16 d’abril del 1843 s’inaugura el Teatre Nou de la Rambla <\/strong>amb una obra de teatre parlada. Fins al?1 de juny del mateix any no arriba la m\u00fasica a la sala. I arriba amb una estrena a la ciutat<\/strong>, l’\u00f2pera Pia de Tolomei de Donizetti. En aquest moment comen\u00e7a una interessant temporada d’\u00f2pera que competir\u00e0 amb altres espais de la ciutat.<\/p>\n\n\n Es posen en escena moltes obres de Gaetano Donizetti<\/strong> com ara Lucia di Lammermoor<\/em>, Belisario<\/em>, Roberto Devereux<\/em>. Fins i tot s’estrenen altres \u00f2peres del compositor com La Figlia di reggimento<\/em>. Un any m\u00e9s tard, el 1845, arriba a Barcelona per primer cop l’\u00f2pera Ernani de Giuseppe Verdi<\/strong>. No ens podem oblidar d’un altre esdeveniment important\u00edssim que es va produir al Teatre Nou, dos concerts que va fer el fam\u00f3s compositor i pianista Franz Liszt<\/strong> a la seva visita a Barcelona. El 14 i el 15 d’abril del mateix any es va poder escoltar el m\u00fasic virtu\u00f3s de tocar obres seves i arranjaments propis de les \u00f2peres m\u00e9s famoses.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Creuats i Caputxins<\/strong><\/p>\n\n\n\n A la Rambla, tan sols uns metres per sota, hi havia un dels teatres m\u00e9s importants i antic de la ciutat, El Teatre de la Santa Creu. El nom el va rebre de la vinculaci\u00f3 amb l’antic Hospital de la Santa Creu. Segons un privilegi real de Felip V, comptaven amb l’exclusivitat de les estrenes a la ciutat amb l’objectiu de recaptar fons per a l’Hospital. A mitjans del segle XIX, amb la creaci\u00f3 de nous teatres on es posava en escena \u00f2pera, els empresaris del Teatre de la Santa Creu decideixen canviar el nom i el bategen com a Teatre Principal. Tota una estrat\u00e8gia de m\u00e0rqueting per diferenciar-se de la resta i marcar posici\u00f3 entre els moderns i \u201cnous\u201d teatres.<\/p>\n\n\n\n Durant la vida oper\u00edstica del Teatre Nou, el Teatre Principal seguia amb la temporada d’\u00f2pera i es va produir un moment cultural molt intens a la ciutat. De fet, els aficionats de cada teatre mantenien disputes per la qualitat de les estrenes. El p\u00fablic af\u00ed a cada teatre va rebre un nom adequat al seu lloc, neix en aquell moment la picabaralla entre \u201cEls Creuats\u201d i \u201cEls Caputxins\u201d.<\/strong><\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Va arribar el Liceu, i va arribar la Pla\u00e7a Reial<\/strong><\/p>\n\n\n\n Despr\u00e9s d\u00b4uns anys d\u00b4activitat musical, i amb l\u00b4inici de la construcci\u00f3 del Gran Teatre del Liceu (tamb\u00e9 a la Rambla), l\u00b4opci\u00f3 de construir una gran pla\u00e7a recobra for\u00e7a. El 10 de juny del 1847 comen\u00e7a l’enderrocament del Teatre Nou i de tota la resta de l’antic convent i la Pla\u00e7a Reial comen\u00e7a a veure la llum m\u00e9s semblant a com la coneixem ara.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Va haver-hi un temps on en aquest espai es va poder gaudir d’\u00f2pera, uns quants anys a mitjans del segle XIX. <\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":56054,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[227],"tags":[267],"class_list":["post-55548","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-uncategorized-ca","tag-inspiracio-musical"],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/www.barcelonaobertura.com\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/Franz_Liszt_1858.jpg\")
<\/figure>\n<\/div>\n\n\n