Si fa 25 anys que l’edifici va obrir les portes per primera vegada, el cam\u00ed fins arribar a aquell dia, va comen\u00e7ar molts anys enrere. El setembre de 1978, el llavors alcalde de Barcelona, Josep Maria Soc\u00edas, va anunciar que tenien la previsi\u00f3 de 25 milions de pessetes per iniciar la construcci\u00f3 d’un \u201cveritable auditori\u201d. Fins i tot es va arribar a rumorejar qui seria l’arquitecte del projecte, Josep Llu\u00eds Sert. La idea va quedar en pausa fins que cinc anys m\u00e9s tard, el Ministeri de Cultura va atorgar una gran quantitat de diners dins de la campanya per impulsar la xarxa nacional d’auditoris. En aquell moment ja es va estudiar que el millor lloc per situar el futur auditori seria l’actual.<\/p>\n\n\n\n
Fins al 1985 no es torna a tenir not\u00edcies del projecte. Aquell any es coneix que l’encarregat de dissenyar-lo ser\u00e0 l’arquitecte Rafael Moneo i passen 4 anys m\u00e9s fins que se signa el conveni de construcci\u00f3 entre el Govern, la Generalitat i l’Ajuntament.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
Un somni Ol\u00edmpic que no va poder ser<\/strong><\/h2>\n\n\n\nA finals dels 80, Barcelona es va veure immersa en una gran transformaci\u00f3 per la futura cita dels Jocs Ol\u00edmpics de 1992<\/strong>. Tota la ciutat va canviar i les obres eren una normalitat en aquesta preparaci\u00f3 de cara al m\u00f3n. Quan van comen\u00e7ar amb la construcci\u00f3 del nou auditori, es va arribar a anunciar que l’edifici estaria llest just per a aquesta data. Es pretenia inaugurar alhora que la ciutat vivia el seu somni ol\u00edmpic l’any 1992<\/strong>. Per\u00f2 no va poder ser. Diferents obstacles van fer que fins al 1996 no es torn\u00e9s a avan\u00e7ar en la construcci\u00f3 per obrir les portes el 22 de mar\u00e7 de 1999.<\/p>\n\n\n\n<\/p>\n\n\n\n
S’acaba el segle i la cultura floreix a Barcelona<\/strong><\/h2>\n\n\n\nA finals del segle XX no nom\u00e9s neix L’Auditori. Tamb\u00e9 es torna a obrir el tel\u00f3 del Gran Teatre del Liceu, despr\u00e9s de l’incendi del 1994. A m\u00e9s, durant aquests anys es van crear altres edificis importants de la cultura a Barcelona. Obren les portes el Museu d\u2019Hist\u00f2ria de Catalunya<\/strong>, l\u2019Arxiu Nacional de Catalunya<\/strong>, el Museu d\u2019Art Contemporani de Barcelona (MACBA)<\/strong> i el Teatre Nacional de Catalunya<\/strong>. Es reformen o amplien espais com la Biblioteca de Catalunya<\/strong> i el Museu Nacional d\u2019Art de Catalunya (MNAC)<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<\/p>\n\n\n\n
L’arquitectura de Moneo<\/strong><\/h2>\n\n\n\nA m\u00e9s de les q\u00fcestions musicals, l’inter\u00e8s i la import\u00e0ncia de l’edifici tamb\u00e9 era present aquests dies a la premsa. Dies previs a la inauguraci\u00f3 Rafael Moneo declarava que el seu \u00fanic desig era \u201cque l’Auditori son\u00e9s b\u00e9\u201d. <\/strong>\u00d2bviament com tota sala de concerts, l’ac\u00fastica \u00e9s un element principal i per aix\u00f2 van estar treballant a fons amb l’expert Higini Arau<\/strong>. Pel que fa a la construcci\u00f3, Moneo va tenir influ\u00e8ncies de la sala Philharmonie de Berl\u00edn, el Konzerthall d’Amsterdam o el Boston Center Hall.<\/p>\n\n\n\n<\/p>\n\n\n\n
S’acosta el 22 de mar\u00e7 del 1999<\/strong><\/h2>\n\n\n\nEls mesos previs a la inauguraci\u00f3 de l’Auditori es van produir molts rumors i es va generar un gran inter\u00e8s per com serien els primers dies de la nova sala musical. A la premsa d’aquells dies es podien llegir not\u00edcies i entrevistes a les diferents persones involucrades al projecte. Fins i tot es van publicar anuncis que animaven els ciutadans a viure aquests dies amb molta il\u00b7lusi\u00f3: \u201cBarcelona posa\u2019t guapa que vas de premiere a L\u2019Auditori<\/em><\/strong>\u201d.<\/p>\n\n\n\nLa inauguraci\u00f3 no consistia \u00fanicament al concert principal, sin\u00f3 que, durant vuit dies, L’Auditori esdevindria una festa amb m\u00fasica cl\u00e0ssica, antiga i fins i tot m\u00fasica moderna. <\/strong>Tan sols sis dies abans de la data clau, es produeix a l\u2019escenari de l\u2019Auditori, el primer assaig oficial de l\u2019orquestra OBC. Va ser un assaig una mica especial, amb l’anar i venir dels obrers que s’afanyaven a donar els darrers retocs. Abili Fort, el que llavors era director t\u00e8cnic de l’orquestra va comentar en aquell moment que \u201cAbans l’orquestra funcionava com un utilitari. Aqu\u00ed \u00e9s com un gran cotxe esportiu\u201d<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
S’acaba el segle i la cultura floreix a Barcelona<\/strong><\/h2>\n\n\n\nA finals del segle XX no nom\u00e9s neix L’Auditori. Tamb\u00e9 es torna a obrir el tel\u00f3 del Gran Teatre del Liceu, despr\u00e9s de l’incendi del 1994. A m\u00e9s, durant aquests anys es van crear altres edificis importants de la cultura a Barcelona. Obren les portes el Museu d\u2019Hist\u00f2ria de Catalunya<\/strong>, l\u2019Arxiu Nacional de Catalunya<\/strong>, el Museu d\u2019Art Contemporani de Barcelona (MACBA)<\/strong> i el Teatre Nacional de Catalunya<\/strong>. Es reformen o amplien espais com la Biblioteca de Catalunya<\/strong> i el Museu Nacional d\u2019Art de Catalunya (MNAC)<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n<\/p>\n\n\n\n
L’arquitectura de Moneo<\/strong><\/h2>\n\n\n\nA m\u00e9s de les q\u00fcestions musicals, l’inter\u00e8s i la import\u00e0ncia de l’edifici tamb\u00e9 era present aquests dies a la premsa. Dies previs a la inauguraci\u00f3 Rafael Moneo declarava que el seu \u00fanic desig era \u201cque l’Auditori son\u00e9s b\u00e9\u201d. <\/strong>\u00d2bviament com tota sala de concerts, l’ac\u00fastica \u00e9s un element principal i per aix\u00f2 van estar treballant a fons amb l’expert Higini Arau<\/strong>. Pel que fa a la construcci\u00f3, Moneo va tenir influ\u00e8ncies de la sala Philharmonie de Berl\u00edn, el Konzerthall d’Amsterdam o el Boston Center Hall.<\/p>\n\n\n\n<\/p>\n\n\n\n
S’acosta el 22 de mar\u00e7 del 1999<\/strong><\/h2>\n\n\n\nEls mesos previs a la inauguraci\u00f3 de l’Auditori es van produir molts rumors i es va generar un gran inter\u00e8s per com serien els primers dies de la nova sala musical. A la premsa d’aquells dies es podien llegir not\u00edcies i entrevistes a les diferents persones involucrades al projecte. Fins i tot es van publicar anuncis que animaven els ciutadans a viure aquests dies amb molta il\u00b7lusi\u00f3: \u201cBarcelona posa\u2019t guapa que vas de premiere a L\u2019Auditori<\/em><\/strong>\u201d.<\/p>\n\n\n\nLa inauguraci\u00f3 no consistia \u00fanicament al concert principal, sin\u00f3 que, durant vuit dies, L’Auditori esdevindria una festa amb m\u00fasica cl\u00e0ssica, antiga i fins i tot m\u00fasica moderna. <\/strong>Tan sols sis dies abans de la data clau, es produeix a l\u2019escenari de l\u2019Auditori, el primer assaig oficial de l\u2019orquestra OBC. Va ser un assaig una mica especial, amb l’anar i venir dels obrers que s’afanyaven a donar els darrers retocs. Abili Fort, el que llavors era director t\u00e8cnic de l’orquestra va comentar en aquell moment que \u201cAbans l’orquestra funcionava com un utilitari. Aqu\u00ed \u00e9s com un gran cotxe esportiu\u201d<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
L’arquitectura de Moneo<\/strong><\/h2>\n\n\n\nA m\u00e9s de les q\u00fcestions musicals, l’inter\u00e8s i la import\u00e0ncia de l’edifici tamb\u00e9 era present aquests dies a la premsa. Dies previs a la inauguraci\u00f3 Rafael Moneo declarava que el seu \u00fanic desig era \u201cque l’Auditori son\u00e9s b\u00e9\u201d. <\/strong>\u00d2bviament com tota sala de concerts, l’ac\u00fastica \u00e9s un element principal i per aix\u00f2 van estar treballant a fons amb l’expert Higini Arau<\/strong>. Pel que fa a la construcci\u00f3, Moneo va tenir influ\u00e8ncies de la sala Philharmonie de Berl\u00edn, el Konzerthall d’Amsterdam o el Boston Center Hall.<\/p>\n\n\n\n<\/p>\n\n\n\n
S’acosta el 22 de mar\u00e7 del 1999<\/strong><\/h2>\n\n\n\nEls mesos previs a la inauguraci\u00f3 de l’Auditori es van produir molts rumors i es va generar un gran inter\u00e8s per com serien els primers dies de la nova sala musical. A la premsa d’aquells dies es podien llegir not\u00edcies i entrevistes a les diferents persones involucrades al projecte. Fins i tot es van publicar anuncis que animaven els ciutadans a viure aquests dies amb molta il\u00b7lusi\u00f3: \u201cBarcelona posa\u2019t guapa que vas de premiere a L\u2019Auditori<\/em><\/strong>\u201d.<\/p>\n\n\n\nLa inauguraci\u00f3 no consistia \u00fanicament al concert principal, sin\u00f3 que, durant vuit dies, L’Auditori esdevindria una festa amb m\u00fasica cl\u00e0ssica, antiga i fins i tot m\u00fasica moderna. <\/strong>Tan sols sis dies abans de la data clau, es produeix a l\u2019escenari de l\u2019Auditori, el primer assaig oficial de l\u2019orquestra OBC. Va ser un assaig una mica especial, amb l’anar i venir dels obrers que s’afanyaven a donar els darrers retocs. Abili Fort, el que llavors era director t\u00e8cnic de l’orquestra va comentar en aquell moment que \u201cAbans l’orquestra funcionava com un utilitari. Aqu\u00ed \u00e9s com un gran cotxe esportiu\u201d<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
S’acosta el 22 de mar\u00e7 del 1999<\/strong><\/h2>\n\n\n\nEls mesos previs a la inauguraci\u00f3 de l’Auditori es van produir molts rumors i es va generar un gran inter\u00e8s per com serien els primers dies de la nova sala musical. A la premsa d’aquells dies es podien llegir not\u00edcies i entrevistes a les diferents persones involucrades al projecte. Fins i tot es van publicar anuncis que animaven els ciutadans a viure aquests dies amb molta il\u00b7lusi\u00f3: \u201cBarcelona posa\u2019t guapa que vas de premiere a L\u2019Auditori<\/em><\/strong>\u201d.<\/p>\n\n\n\nLa inauguraci\u00f3 no consistia \u00fanicament al concert principal, sin\u00f3 que, durant vuit dies, L’Auditori esdevindria una festa amb m\u00fasica cl\u00e0ssica, antiga i fins i tot m\u00fasica moderna. <\/strong>Tan sols sis dies abans de la data clau, es produeix a l\u2019escenari de l\u2019Auditori, el primer assaig oficial de l\u2019orquestra OBC. Va ser un assaig una mica especial, amb l’anar i venir dels obrers que s’afanyaven a donar els darrers retocs. Abili Fort, el que llavors era director t\u00e8cnic de l’orquestra va comentar en aquell moment que \u201cAbans l’orquestra funcionava com un utilitari. Aqu\u00ed \u00e9s com un gran cotxe esportiu\u201d<\/p>\n\n\n\n
La inauguraci\u00f3 no consistia \u00fanicament al concert principal, sin\u00f3 que, durant vuit dies, L’Auditori esdevindria una festa amb m\u00fasica cl\u00e0ssica, antiga i fins i tot m\u00fasica moderna. <\/strong>Tan sols sis dies abans de la data clau, es produeix a l\u2019escenari de l\u2019Auditori, el primer assaig oficial de l\u2019orquestra OBC. Va ser un assaig una mica especial, amb l’anar i venir dels obrers que s’afanyaven a donar els darrers retocs. Abili Fort, el que llavors era director t\u00e8cnic de l’orquestra va comentar en aquell moment que \u201cAbans l’orquestra funcionava com un utilitari. Aqu\u00ed \u00e9s com un gran cotxe esportiu\u201d<\/p>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.barcelonaobertura.com\/wp-content\/uploads\/2024\/03\/DSC_8254-Mejorado-NR-1-1024x683.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n