Book Tickets
1. La primera vegada que va sonar música de Wagner a la ciutat va ser l’any 1862
Va ser al desaparegut Jardí dels Camps Elisis de Barcelona. Un gran espai obert d’unes 8 hectàrees, inaugurat el 1853 que esdevingué un lloc de lleure de la societat barcelonina de l’època. En aquests jardins es podia gaudir de nombroses atraccions, muntanyes russes, un laberint, un carrusel, una galeria de tir. A més, disposaven d´una llacuna amb barques, un restaurant i un saló de ball. Dins del recinte trobem també un gran teatre que va sobreviure al tancament del parc d’atraccions i es va reconvertir en el conegut com a Teatre Líric Sala Beethoven.
I on estava ubicat aquest paradís del gaudi? doncs entre l’actual Passeig de Gràcia i el carrer Roger de Llúria, a l’alçada del carrer Aragó i el carrer Rosselló. Actualment només queda un record d’aquell jardí, una placa amb el seu nom al passatge dels Camps Elisis, entre el carrer València i el carrer Mallorca.
A l’esmentat teatre es va poder escoltar per primera vegada a Barcelona, una obra del compositor Richard Wagner. L´esdeveniment va ser un dels nombrosos concerts que organitzava Josep Anselm Clavé amb la coral Euterpe. El fragment que van poder escoltar els assistents va ser un dels cors de l’òpera Tannhäuser. Tot i que aquest fet no es va produir al Liceu, hi va haver una participació directa per part del cor de senyores del Teatre.
2. La primera òpera sencera de Wagner que es va representar a Barcelona no va ser al Gran Teatre del Liceu
Van passar just 20 anys entre què es va poder escoltar per primera vegada Wagner a Barcelona fins que es va representar per primera vegada una òpera completa del compositor. Durant aquests anys, però, es van poder escoltar fragments d’òperes o altres obres del músic alemany. Però no va ser fins al 1882, quan es va representar l’òpera Lohengrin per primer cop a Barcelona. Podríem pensar que aquesta funció va tenir lloc al Gran Teatre del Liceu, però no. Aleshores, un Teatre Principal amb molta força va ser el teatre que es va emportar l’estrena.
Per les crítiques de l´època podem fer-nos una idea de la recepció de l´obra entre el públic. Un dels aspectes que va generar rebuig va ser el tema de l’escenografia. Sobretot per part d’aficionats molt especialitzats que coneixien les representacions de Wagner fora de Barcelona. La rivalitat posterior amb el Teatre del Liceu, va fer que es creés una mena de competició per veure quin teatre representava millor aquestes òperes.
3. El Gran Teatre del Liceu va ser el primer teatre del món en representar l’òpera Parsifal de Wagner fora de Bayreuth.
L’any 1914 es va produir, sens dubte, un dels esdeveniments que van posar la ciutat de Barcelona al mapa de les ciutats wagnerianes per excel·lència, l’estrena de l’òpera Parsifal.
Les darreres òperes de Wagner s’estrenaven en un teatre que ell mateix va decidir construir segons els seus criteris perquè la seva obra tingués el màxim protagonisme. Es tracta del Teatre de Bayreuth. Una construcció molt diferent dels teatres a la italiana. Totes les butaques tenen visibilitat, els seients no són gaire còmodes, ia més la manera d’on està ubicada l’orquestra és una mica diferent.
Just el mateix any que es va poder escoltar la primera òpera de Wagner a Barcelona, 1882, va ser l’any en què es va estrenar Parsifal al Teatre de Bayreuth. Una de les peculiaritats de les òperes del compositor era que tenien exclusivitat de representació al seu propi teatre. Tot i que aquest dret, tenia una data de caducitat. En el cas de Parsifal, els drets quedaven lliures l’1 de gener del 1914.
Aquí ve la gran fita del Teatre del Liceu, ser les primeres al món a representar Parsifal. Com ho van aconseguir? Van buscar la manera que literalment en els primers minuts del 1914 la música estigués sonant al Teatre. A més, van aprofitar la diferència horària que en aquell moment existia entre Barcelona i Alemanya, per guanyar uns minuts a la cursa.
Així doncs, la nit del cap d’any del 1913, el públic entrava al Liceu per escoltar Parsifal per primera vegada. La funció va començar abans de les campanades, ja que a més de l’hora d’avantatge que portaven respecte a Bayreuth, el preludi de l’òpera sí que estava lliure de ser interpretat a tot el món. Però quan a Bayreuth ja era oficialment el 1914, a Barcelona la funció va seguir amb tota l’òpera completa. Després de més de 5 hores, descansos inclosos, els amants wagnerians de Barcelona van poder dir que van ser els primers al món a fer un homenatge semblant al compositor.
4. L’única tenda de música que resisteix de les Rambles era lloc de trobada entre els primers wagnerians.
Durant els anys de descobriment Wagner, els grups de coneixedors de la seva obra es van dedicar a difondre la música entre gran part dels barcelonins. Per això, organitzaven reunions i concerts de petit format als llocs de trobada dels aficionats a la música a la ciutat. Un d’aquests petits indrets era el Magatzem de Música Can Guardia. Actualment, Can Guardia és la famosa botiga de música Casa Beethoven. Un lloc amb tanta història i que afortunadament encara resisteix com a referència del món musical al cor de les Rambles de Barcelona.
En aquell moment, igual que ara, a la botiga hi havia un piano on es podia interpretar música i llegir partitures que estiguessin a la venda. Just en aquest ambient van començar les reunions informals dels primers wagnerians. Interpretant fragments de les òperes al piano i fent que cada cop més públic se n’anés aficionant a la música del compositor. Més endavant van canviar d’ubicació altres espais més amplis ia més gràcies a les traduccions al català de Joaquim Pena, les òperes es podien cantar com si fos un karaoke, ja que eren traduccions que encaixaven perfectament amb el ritme de la música.
5. A Barcelona s’han creat fins a 3 associacions wagnerianes
Des que es va escoltar per primera vegada una obra de Wagner fins a l’actualitat, els amants del compositor han sentit la necessitat d’organitzar-se per compartir els interessos. La primera societat que es va crear va ser l’anomenada “Societat Wagner”. El seu inici va ser el 1874 i la seva finalitat principal era donar a conèixer l’obra del compositor. Els fundadors de l’organització eren grans experts en el compositor i coneixedors de la cultura germànica que volien traslladar al públic de la ciutat tots els coneixements sobre l’autor. Entre ells destaquen noms com Joaquim Marsillach, Felip Pedrell o Josep Letamendi. Tan connectats estaven amb el mestre, que li van sol·licitar per carta ser el president honorífic de la societat, cosa que Wagner va acceptar.
Anys més tard, el 1901 es va fundar oficialment l’Associació Wagneriana. Després de nombroses trobades informals entre uns joves estudiants de medicina, ia causa del seu interès per la nova música del compositor, decideixen tirar endavant una associació amb l’ànim d’estudiar l’obra de Wagner de debò. A més, neixen amb una mirada crítica cap a com s’interpretaven les òperes als teatres de Barcelona. Actualment l’activitat de l’associació està aturada, però a la seva pàgina web es pot accedir a nombrosos articles i documents relacionats amb el compositor i amb els anys de vida de l’Associació.
Però l’interès del públic per Wagner no és únicament cosa del segle passat, el 2018 es va inaugurar un nou club dedicat a difondre l’obra del compositor. Es tracta del Club Wagner, que actualment continua oferint una programació d’activitats relacionades amb el compositor i amb altres autors contemporanis i posteriors a ell.
En definitiva, els fets marquen com tot i que Wagner no va estar mai a Barcelona, la ciutat pot ser considerada una de les ciutats wagnerianes per excel·lència.
