Els inicis de Victoria dels Àngels al Museu de Música de Barcelona

2023, el centenari del seu naixement

Aquest any, 2023 es celebra el centenari del naixement de la gran intèrpret Victòria dels Àngels. En nombroses ocasions es pot trobar informació sobre la seva trajectòria i els seus èxits. A l´article d´avui volem visitar un dels museus més especials de la ciutat per connectar directament amb els inicis de la cantant catalana.

El Museu de la Música de Barcelona

La història del Museu de la Música es remunta fins al 1946, però els orígens de les col·leccions comencen uns anys abans, a la dècada dels anys 20. Al principi va estar ubicat en una part del segon pis del Conservatori Superior de Música del carrer Bruc . Als anys 80 la seu del museu es trasllada al Palau del Baró de Quadras, a la Diagonal. Actualment, aquest edifici modernista és la seu de l’Institut Ramon Llull. Finalment, a l’any 2007 s’inaugura el nou Museu de la Música ubicat al mateix edifici que l’Auditori de Barcelona. Actualment compta amb una col·lecció de més de 2.000 instruments on només uns 500 estan exposats.

Una col·lecció molt particular

El recorregut de la visita al Museu de la Música és circular. Després d’una entrada on els protagonistes són instruments de diferents èpoques i procedències, comença el recorregut històric. Un viatge en el temps des dels instruments “aparentment” més antics de la col·lecció. Just en aquest espai és on ens aturem a la nostra visita d’avui. Mirant la col·lecció de l’època medieval i del renaixement. Si ens fixem amb molt de detall veurem que els instruments que estan exposats en aquest racó es veuen força nous. I si ens apropem a la informació escrita a la vitrina descobrim que gairebé tots són dels anys 1940. Com pot ser?

Viatgem un any abans de la Guerra Civil

Òbviament, aquest misteri té una explicació. Per això hem de remuntar-nos fins a principis del segle XX. En concret fins al 1935, a una Barcelona amb un moviment cultural i musical extraordinari. En aquell moment un grup de joves aficionats a la música capitanejats pel musicòleg Josep Maria Lamaña i assessorats per Higinio Anglés van crear el grup “Ars Musicae”.

L’interès d’aquests músics amateurs era l’estudi i la interpretació de música fins aleshores desconeguda pel públic i gairebé pels instrumentistes. Van començar a analitzar manuscrits i a combinar la tasca de recerca amb la recreació d’aquelles partitures històriques. Es centraren per tant en repertori de l’època medieval i renaixentista. Per poder-ho dur a terme, necessitaven altres instruments que no eren els habituals.

Instruments antics vs Instruments còpies

La idea dels músics va ser encarregar instruments que fossin còpies dels que es conservaven a museus de tot Europa. Van iniciar així al país un moviment d’interès per la coneguda com a Música Antiga. Al llarg dels anys que el grup Ars Musicae va estar actiu, van aconseguir tenir una quantitat considerable d’instruments. Des de flautes de bec, flautes travesseres, xirimies, bombardes, cromorns, cornamuses, baixons, trompetes, cornetes i sacabutxes, fins a violes d’arc i de mà, laudes i instruments de percussió. Molts d’aquests instruments estaven fabricats per constructors europeus i també hi trobem un referent lutier de Barcelona, ​​Ignacio Fleta.

I Victòria dels Àngels els va tocar, però poc temps

Als anys dels seus primers passos al món de la música, una joveníssima Victòria dels Àngels, va entrar en contacte amb aquell grup de músics que tenien el somni d’interpretar aquella música antiga. Tot i el que puguem imaginar, va començar el seu camí amb el grup interpretant un instrument, no cantant. Així doncs, als primers concerts, ella apareix tocant la flauta de bec. El mateix Josep Maria Lamaña, conscient del talent de la cantant, la va convidar a deixar la flauta per marxar a Ginebra a estudiar cant.

Ens imaginem a Victòria al costat dels instruments del Museu

El 1980 els músics que formaven part del grup van començar a tenir una rellevància musical tan important que van deixar el grup per passar d’amateurs a professionals de la música antiga. En dissoldre el grup van decidir donar gairebé centenar d’instruments al Museu de la Musica. Ara podem visitar la col·lecció d’una altra manera. Apropant-nos a la vitrina d’aquests instruments antics però nous, que són estranys per a nosaltres i que algun dia van ser habituals per a músics com ara Victòria dels Àngels, Montserrat Torrent o Jordi Savall.