La Fundació Joan Miró i el Museu Picasso de Barcelona s´uneixen per oferir una exposició única que celebra l´amistat i el llegat artístic compartit entre dos grans mestres del segle XX, Joan Miró i Pablo Picasso. Aquesta mostra forma part de la Celebració Picasso 1973-2023 i commemora el 50è aniversari de la mort del pintor malagueny i el 40è aniversari de la mort de l’artista barceloní.
És la primera vegada que aquestes dues institucions coorganitzen una exhibició a les seves respectives seus. Amb més de 250 obres i documents, us ofereixen una immersió en alguns dels moments clau de les vides d’aquests dos artistes i alhora exploren la seva connexió amb la ciutat de Barcelona. Pots gaudir d’aquesta extraordinària col·laboració fins al 25 de febrer de 2024 i, després, seguir explorant les obres d’art d’aquests genis als museus respectius.
Una relació que neix al Gran Teatre del Liceu
L’inici de l’exposició mostra un moment clau de la relació entre Miró i Picasso: l’estrena del ballet “Parade” dels Ballets Russos de Diaghilev al Gran Teatre del Liceu el 10 de novembre de 1917, amb la col·laboració de Picasso al vestuari, teló i escenografia. El jove Miró va quedar profundament impressionat per un artista ja consagrat i que tenia una trajectòria ben definida.
Dos anys més tard, la visita que Miró fa al pis de la mare de Picasso, on va veure les obres que aquest havia realitzat durant la seva estada a Barcelona el 1917, li serveix per reafirmar-se en la idea que cal anar cap a un classicisme modern que només es pot assolir a través del cubisme. Si voleu transportar-vos al lloc que va donar origen a aquesta idea artística trencadora, us proposem apuntar-vos a activitats com la Nit d’Òpera VIP.
Set grans blocs temàtics i cronològics
L’exposició està estructurada al voltant de dos eixos fonamentals: d’una banda, l’amistat que va unir Miró i Picasso al llarg de les seves vides, reflectida en obres i documents que en testimonien les trobades, les afinitats i les divergències artístiques, així com les amistats compartides. D’altra banda, es dóna protagonisme a la capital catalana com un escenari sense el qual no es podria entendre la seva relació. La mostra cobreix, a més, una àmplia gamma de temàtiques, des de la vinculació als cercles surrealistes fins al compromís polític durant la Guerra Civil espanyola i els anys de la Segona Guerra Mundial. També explora àrees com l’interès compartit per la poesia, la ceràmica com a forma d’expressió i la intervenció a l’espai arquitectònic.
I és que, malgrat les diferències estilístiques, tots dos compartien la voluntat de desafiar les convencions de l’època i explorar els límits de la pintura. La seva relació, a més, s’estructura als dos museus en set grans blocs temàtics i cronològics que exploren moments clau i influències mútues. Noms com “La trobada”, “El París del surrealisme”, “Pintura i escriptura”, “Anys de guerra”, “D’assassinat de la pintura a la ceràmica”, “L’estil Picasso, el llenguatge Miró” i “Miró rendeix” homenatge a Picasso” sintetitzen el recorregut històric de la mostra.
Descobreix 130 peces úniques
L’exposició destaca amb préstecs de col·leccions institucionals i privades de tot el món. Així, presenta 76 quadres inèdits a Barcelona i d’altres que no es mostraven a la capital catalana des de fa anys. Són obres úniques que s’han reunit per primera vegada o han tornat a brillar a la ciutat després d’un temps d’absència, proporcionant una oportunitat exclusiva per explorar aquesta rica diversitat artística.
Entre les peces més destacades hi ha obres com “La masia” (1921-1922), “Sense títol (Cap d’home)” (1937) o “Dona, ocell, estrella (Homenatge a Pablo Picasso)” (1966-1973) ) de Joan Miró, i també “Les tres ballarines” (1925), “Figures a la vora del mar” (1932) o “La dona que plora” (1937) de Pablo Picasso. El diàleg orgànic que es crea entre ells, a més, és una de les parts més interessants de la mostra.
D’altra banda, l’exposició també ha motivat l’intercanvi d’obres excepcionals seleccionades de les col·leccions de cada centre. Per exemple, l’obra principal del conjunt de “Las Meninas” deixarà temporalment el Museu Picasso per instal·lar-se a la Fundació Joan Miró durant els mesos que duri l’exposició. A la inversa, de la Fundació sortirà “L’estrella matinal”, una peça clau en la trajectòria artística i la història més íntima de Miró.
Gaudeix de les activitats paral·leles
Per millorar aquesta experiència compartida, teniu l’oportunitat d’adquirir una entrada combinada que us permetrà accedir als dos museus i tenir l’experiència completa. Però, a més de la visita principal, “Miró-Picasso” també presenta un complet programa d’activitats que inclou gairebé cinquanta esdeveniments que s’aniran desenvolupant durant els propers mesos.
Aquest conjunt variat inclou tallers i visites dissenyades per a totes les edats, intervencions crítiques a les sales, concerts de flamenc i diverses jornades temàtiques, tant d’entreteniment com acadèmiques, que trobaràs explicades a les pàgines web de cada centre. Aprofita al màxim aquesta oportunitat per gaudir de l’art i la cultura en la màxima expressió.
Un catàleg per aprofundir en la temàtica
Tot i això, si encara vols saber més sobre la relació entre aquests artistes, et recomanem endinsar-te en el catàleg exclusiu creat per a l’exposició. La publicació ofereix una profunda immersió en temes com els límits de la pintura, les trobades entre cubisme i surrealisme, l’impacte de la dècada de 1930 a l’art i la notable presència de l’escriptor Alfred Jarry a les propostes artístiques dels dos genis.
Amb la participació d’autors reconeguts com Christopher Green, Robert Lubar Messeri o Georges Sebbag, entre d’altres, aquest volum analitza detalladament l’evolució dels seus estils i la influència dels esdeveniments històrics en les seves creacions. Una oportunitat excepcional per explorar i apreciar a fons una fascinant connexió artística que ha transcendit fronteres i èpoques.