Feliços 25 anys, L’Auditori!

Aquest mes de març, una de les sales més importants de la ciutat celebra el seu aniversari. L’Auditori de Barcelona fa 25 anys. Us expliquem alguns detalls de la seva història i què va passar el dia de la inauguració, el 22 de març de 1999.

Fa gairebé 50 anys…

Si fa 25 anys que l’edifici va obrir les portes per primera vegada, el camí fins arribar a aquell dia, va començar molts anys enrere. El setembre de 1978, el llavors alcalde de Barcelona, Josep Maria Socías, va anunciar que tenien la previsió de 25 milions de pessetes per iniciar la construcció d’un “veritable auditori”. Fins i tot es va arribar a rumorejar qui seria l’arquitecte del projecte, Josep Lluís Sert. La idea va quedar en pausa fins que cinc anys més tard, el Ministeri de Cultura va atorgar una gran quantitat de diners dins de la campanya per impulsar la xarxa nacional d’auditoris. En aquell moment ja es va estudiar que el millor lloc per situar el futur auditori seria l’actual.

Fins al 1985 no es torna a tenir notícies del projecte. Aquell any es coneix que l’encarregat de dissenyar-lo serà l’arquitecte Rafael Moneo i passen 4 anys més fins que se signa el conveni de construcció entre el Govern, la Generalitat i l’Ajuntament.

Un somni Olímpic que no va poder ser

A finals dels 80, Barcelona es va veure immersa en una gran transformació per la futura cita dels Jocs Olímpics de 1992. Tota la ciutat va canviar i les obres eren una normalitat en aquesta preparació de cara al món. Quan van començar amb la construcció del nou auditori, es va arribar a anunciar que l’edifici estaria llest just per a aquesta data. Es pretenia inaugurar alhora que la ciutat vivia el seu somni olímpic l’any 1992. Però no va poder ser. Diferents obstacles van fer que fins al 1996 no es tornés a avançar en la construcció per obrir les portes el 22 de març de 1999.

S’acaba el segle i la cultura floreix a Barcelona

A finals del segle XX no només neix L’Auditori. També es torna a obrir el teló del Gran Teatre del Liceu, després de l’incendi del 1994. A més, durant aquests anys es van crear altres edificis importants de la cultura a Barcelona. Obren les portes el Museu d’Història de Catalunya, l’Arxiu Nacional de Catalunya, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i el Teatre Nacional de Catalunya. Es reformen o amplien espais com la Biblioteca de Catalunya i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

L’arquitectura de Moneo

A més de les qüestions musicals, l’interès i la importància de l’edifici també era present aquests dies a la premsa. Dies previs a la inauguració Rafael Moneo declarava que el seu únic desig era “que l’Auditori sonés bé”. Òbviament com tota sala de concerts, l’acústica és un element principal i per això van estar treballant a fons amb l’expert Higini Arau. Pel que fa a la construcció, Moneo va tenir influències de la sala Philharmonie de Berlín, el Konzerthall d’Amsterdam o el Boston Center Hall.

S’acosta el 22 de març del 1999

Els mesos previs a la inauguració de l’Auditori es van produir molts rumors i es va generar un gran interès per com serien els primers dies de la nova sala musical. A la premsa d’aquells dies es podien llegir notícies i entrevistes a les diferents persones involucrades al projecte. Fins i tot es van publicar anuncis que animaven els ciutadans a viure aquests dies amb molta il·lusió: “Barcelona posa’t guapa que vas de premiere a L’Auditori”.

La inauguració no consistia únicament al concert principal, sinó que, durant vuit dies, L’Auditori esdevindria una festa amb música clàssica, antiga i fins i tot música moderna. Tan sols sis dies abans de la data clau, es produeix a l’escenari de l’Auditori, el primer assaig oficial de l’orquestra OBC. Va ser un assaig una mica especial, amb l’anar i venir dels obrers que s’afanyaven a donar els darrers retocs. Abili Fort, el que llavors era director tècnic de l’orquestra va comentar en aquell moment que “Abans l’orquestra funcionava com un utilitari. Aquí és com un gran cotxe esportiu”

I per fi, sona la música

Després d’un periple de tants anys, arriba el moment d’escoltar les primeres melodies a la sala nova. Les obres triades per a aquest primer concert estaven carregades de simbologia. La connexió de Barcelona amb la música de Wagner va estar present al preludi dels Mestres Cantors. També es van interpretar la sardana simfònica Empúries d’Eduard Toldrà, així com El barret de tres pics de Manuel Falla. Seguint amb la música de compositors catalans, es va estrenar la Fanfàrria de Joan Guinjoan i com a plat fort de la vetllada es va produir la presència de la gran pianista Alicia de Larrocha qui va interpretar la part solista del Concert breu de Xavier Montsalvatge. El concert va finalitzar amb el Glòria del Pessebre de Pau Casals. Per recrear aquest primer concert a L’Auditori hem preparat una playlist de Spotify amb les músiques que es van poder escoltar aquell 22 de març de 1999.

Molt més que un auditori

A banda de les sales de concerts (que amb els anys s’han anat ampliant), la idea de L’Auditori anava més enllà, convertint-se en una ciutat de la música. Actualment comparteixen parets amb l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i amb el Museu de la Música.

Bones 25 anys de música, L’Auditori!