Cada any, el Festival Ciutat de Clàssica defineix una sèrie de temàtiques com a línies artístiques que vertebren la programació dels concerts gratuïts, donant sentit i cohesió als concerts que s’ofereixen a tota la ciutat.
Les temàtiques seleccionades poden cobrir un ampli espectre de temes i influències, rendint homenatge a compositors icònics, explorant tant les seves obres més cèlebres com les peces menys conegudes. En altres ocasions, també es posa l’accent en repertoris o formacions poc habituals, oferint al públic l’oportunitat de submergir-se en obres rarament interpretades.
A més, al llarg de les últimes edicions, el festival ha establert com un dels eixos fixes de la seva programació el cicle Made in Barcelona, on s’aborden fites musicals i culturals succeides a la ciutat de Barcelona, establint un diàleg entre la música i la història local. Destacant el paper de la ciutat com a epicentre creatiu i com a font d’inspiració per a compositors i artistes al llarg dels segles.
Aniversaris de Luciano Berio, Maurice Ravel i Erik Satie
L’any 2025 ens convida a celebrar tres dels compositors més influents del segle XX, figures que, cadascuna a la seva manera, van revolucionar el món de la música amb la seva audàcia creativa, imaginació sonora i un enfocament totalment innovador cap a la composició.
Luciano Berio compleix 100 anys del seu naixement, una ocasió per recordar aquest pioner de la música electrònica i un dels noms clau de l’avantguarda musical. La seva obra, caracteritzada per una profunda experimentació sonora, va marcar un abans i un després en la composició contemporània. Berio no només va explorar noves tècniques i sons, sinó que també va fusionar la música tradicional amb l’electrònica, creant peces que eren alhora complexes i profundament emotives. El seu enfocament innovador, tant en l’orquestració com en l’exploració del timbre i la textura, va deixar una empremta inesborrable que segueix sent una referència per als compositors actuals.
D’altra banda, Maurice Ravel, qui celebra 150 anys del seu naixement el 2025, és un mestre de l’orquestració i un pioner en l’exploració de noves sonoritats. La seva capacitat per crear paisatges sonors complexos i detallats el situa entre els grans innovadors del segle XX. Amb obres com Boléro, La Valse o Daphnis et Chloé, Ravel va canviar per sempre la manera en què concebem l’orquestra i el piano. La seva minuciositat a l’hora d’emprar els colors orquestrals el va convertir en un virtuós de la sonoritat, portant la música a territoris inesperats. A més, la seva feina de reestructuració i revisió del llenguatge musical i pianístic, de gran subtilesa i perfecció tècnica, segueix sent una referència clau per a músics i compositors.
Finalment, Erik Satie, la mort del qual es commemora aquest any amb els 100 anys del seu decés, és una altra de les grans figures que es celebren el 2025. Compositor excèntric i provocador, Satie és considerat un dels precursors del minimalisme i un precursor de l’impressionisme musical. Amb el seu estil tan peculiar, Satie va trencar amb les convencions musicals del seu temps, creant obres que eren senzilles en aparença però profundament innovadores. La seva influència en el desenvolupament de la música moderna és indiscutible, no només per les seves peces per a piano com Gymnopédies o Gnossiennes, sinó també per la seva capacitat per proposar una visió completament nova del so, desprenent-se de la complexitat barroca i portant la música a un espai més introspectiu i essencial. A través de la seva música, Satie convida als oients a escoltar amb una atenció renovada, desafiant les estructures establertes i proposant una estètica que, avui dia, segueix sent una font d’inspiració.
Concerts dins d’aquest cicle:
- Quinteto de Viento del Gran Teatre del Liceu a Fabra i Coats
- Michèle Bréant & Lucas Huber Sierra a la Casa de l’Aigua de Trinitat Nova
- Llum Colomer a la Fundació Joan Miró
- Bernat Prat & Andrea García a la Facultat de Farmàcia UB
6 sextets de corda
La formació de sextet de corda ha estat una estructura apreciada i cultivada per alguns dels compositors més destacats de la història de la música clàssica. Al llarg dels segles, aquest format ha permès als compositors explorar la interacció entre les cordes en una configuració més complexa i matisada que la dels quartets, donant lloc a obres de gran riquesa sonoro musical.
Dins d’aquest cicle, presentem una selecció única de sextets poc interpretats, una oportunitat perfecta per descobrir algunes de les joies ocultes de la música de cambra.
A través d’aquests tres concerts, presentem sis sextets de corda de figures de la composició tan destacades com Piótr Ilich Tchaikovsky, Nikolái Rimski-Kórsakov, Antonín Dvořák, Aleksandr Borodin i altres menys coneguts com Erwin Schulhoff o Frank Bridge.
Cada una de les obres que s’interpretaran ofereix una visió distinta de la música de cambra, revelant l’habilitat dels compositors per explorar la sonoritat i la textura de les cordes en un format més ampli, permetent que cada instrument es completi perfectament amb els altres.
Concerts dins aquest cicle:
- Sextet de corda (I) al Centre Cívic Zona Nord
- Sextet de corda (II) al Mirador torre Glòries
- Sextet de corda de l’OBC al Centre Cívic Matas i Ramis
Made in Barcelona: Da Camera
L’Associació Musical Da Camera va ser fundada el 1913. Representant el bo i millor de la tradició filarmònica, civil i privada de la ciutat de Barcelona, l’entitat va articular unes programacions innovadores, exigents i variades, que van portar compositors de la talla de Ravel, Schönberg i Prokofiev a involucrar-se en la vida musical de la ciutat. Per les seves temporades de concerts organitzades al Palau de la Música Catalana, van desfilar els millors intèrprets de l’època, com Fritz Kreisler, Pau Casals, Artur Rubinstein i Elisabeth Schumann, alhora que apostaven per músics i formacions de cambra estables catalanes.
Al llarg de sis concerts, reproduirem programes històrics programats per aquesta associació, que es va veure obligada a posar fi a les seves activitats de manera abrupta i tràgica, en l’ànnus horribilis de 1936.
Concerts dins el cicle Da Camera:
- Quartet Vivancos a la Biblioteca García Márquez, interpretant el programa del concert del 10 de gener de 1921.
- Cecilia Rodríguez & Llum Colomer al Palau Güell, interpretant el programa del concert del 10 de març de 1929.
- Trio Ainé del Gran Teatre del Liceu a Casa Batlló, interpretant el programa del concert del 15 de desembre de 1933.
- Emma Campàs al Museu Picasso, interpretant el programa del concert del 9 de gener de 1923.
- Patricia Cordero & Karla Martínez a l’Auditori de Sant Martí, interpretant el programa del concert del 23 de maig de 1925.
Visionaris
Dins del corpus d’obres de tots els grans compositors, existeixen peces particularment rellevants que destaquen no només per la seva qualitat, sinó per la seva audàcia i capacitat d’anar més enllà del que estava establert. Aquestes obres representen moments en què el compositor es veu impulsat per un esperit pioner, desafiant les convencions musicals del seu temps per explorar noves sonoritats, formes i enfocaments. En aquest cicle de concerts, hem seleccionat algunes d’aquestes obres visionàries, avui dia menys interpretades, però que ens conviden a redescobrir la valentia i la innovació dels compositors que les van crear.
Entre elles, trobem Harmonies poétiques et religieuses de Franz Liszt, una obra mestra que transcendeix el virtuosisme pianístic per convertir-se en una profunda reflexió sobre l’espiritualitat i la poètica del so. Aquesta obra, tot i ser revolucionària en la seva època, rarament s’interpreta avui dia als escenaris, i és una oportunitat inavaluable per submergir-se en les complexitats emocionals i espirituals d’un dels més grans compositors romàntics.
Els Etudes op. 10 de Frederic Chopin són una de les joies de la música pianística que, tot i ser sovint interpretades, segueixen sorprenent per la seva capacitat d’innovar dins una estructura aparentment clàssica. Els estudis de Chopin no només són exercicis tècnics, sinó que cadascun d’ells és una obra mestra que explora noves possibilitats expressives al piano. Amb el seu enfocament visionari, Chopin va transformar l’estudi en un vehicle d’exploració sonora i emocional, elevant el repertori pianístic a un nivell de profunditat i complexitat sense precedents.
La Missa Maris Stella de Tomás Luís de Victoria, un dels compositors més destacats del Renaixement espanyol, és una obra que reflexa la mestria de la polifonia sacra en el seu màxim esplendor. Tot i la seva grandesa, aquesta missa rara vegada es sent en els concerts contemporanis, el que fa que la seva inclusió sigui una ocasió excepcional. En aquesta obra, Victoria fusiona la bellesa melòdica amb una profunda sensibilitat espiritual, creant una atmosfera transcendental que convida l’oient a una reflexió serena i contemplativa.
Concerts dins d’aquest cicle:
- Qvinta Essençia a la Torre Collserola, interpretant la Missa Maris Stella de Victoria.
- Saskia Giorgini al Museu Nacional d’Art de Catalunya, interpretant Harmonies poétiques et religieuse de Liszt.
- Ot Ortega Travé a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, interpretant els Etudes op. 10 de Chopin.
Descobreix tots els concerts de la programació de Ciutat de Clàssica 2025 aquí.