Book Tickets
La muntanya de Montjuïc és un lloc ple de cultura a la ciutat de Barcelona, ho és ara, i ho ha estat en altres èpoques. Actualment es poden visitar nombroses institucions i museus. Des del conegudíssim Museu Nacional d’Art de Catalunya fins a la Fundació Joan Miró, passant pel Museu Olímpic, el Museu Etnològic, el Museu Arqueològic de Catalunya o el Museu de Carrosses Fúnebres. Existeix fins i tot una web on es poden consultar tots els racons i detalls a visitar a la muntanya de Montjuïc.
Per a la història d’aquesta publicació, hem de fer un viatge en el temps i retrocedir fins a l’any 1936, just abans que esclatés la Guerra Civil Espanyola. En aquell moment, la ciutat de Barcelona era un centre important de cultura a la II República, i el que aquí succeïa tenia rellevància internacional. Entre els molts esdeveniments, festivals i exposicions que se celebraven en aquell moment, ens volem centrar en alguns que ajuden a descobrir aquesta importància de la ciutat comtal.
Olimpiada Popular
Els preparatius per a un dels esdeveniments de l’any inundaven la ciutat. A la premsa es publicaven moltes notícies al respecte. Entre el 19 i el 26 de juliol, estava programat celebrar-se l’Olimpíada Popular en protesta als Jocs Olímpics de Berlín. El govern de la República va decidir no enviar els esportistes al país de Hitler i van organitzar aquest esdeveniment alternatiu amb una idea de pau. Una idea de concòrdia que es va voler traslladar també a la cerimònia d’inauguració. El mateix dia 19 de juliol de 1936 estava previst que l’Orquestra Pau Casals, amb el mestre a la direcció, interpretés la 9a simfonia de Beethoven al Teatre Grec de Montjuïc. Spoiler, no va poder ser. Un dia abans, el 18 de juliol, es va produir l’aixecament militar que donaria començament a tres anys de Guerra Civil a Espanya.
Just aquest mateix dia 18, Pau Casals es trobava al Palau de la Música Catalana assajant el concert quan va arribar la notícia de l’alçament i l’orquestra va tocar junta per última vegada. Mai van arribar a tocar al concert del dia 19, i mai es va arribar a celebrar l’Olimpíada Popular.
L’Exposició de Primavera
Si retrocedim unes setmanes en el temps, descobrim que també a la muntanya de Montjuïc es preparava un esdeveniment cultural relacionat amb el món de l’art. Del 31 de maig al 12 de juliol es va celebrar l’Exposició de Primavera al Saló d’Art Modern. Actualment es correspon amb el pavelló 8 de la Fira de Barcelona, però aquell edifici va ser inaugurat el 1929 com a Palau de l’Electricitat amb motiu de l’Exposició Internacional d’aquell any. Es conserven els documents oficials i els catàlegs amb tots els artistes expositors, i es sap que van ser molts els participants.
Abril del 36, els esdeveniments musicals
Seguint amb el nostre viatge en el temps, retrocedim un mes més per situar-nos a l’abril del 36 i trobem dues grans cites que van captar l’atenció no només de la premsa nacional, sinó també l’interès internacional. Entre els dies 18 i 25 d’abril es van celebrar simultàniament el III Congrés de la Societat Internacional de Musicologia i el XIV Festival de la Societat Internacional per a la Música Contemporània. La celebració d’aquests esdeveniments va ser gràcies a artistes amb prestigi internacional i ben relacionats com el mateix Pau Casals, el compositor Robert Gerhard o el musicòleg Higini Anglès. Per a l’inici del congrés, fins i tot va arribar de Madrid el Director General de Belles Arts de la República, i l’acte inaugural va estar presidit pel President de la Generalitat, Lluís Companys.
Entre els concerts que es van succeir aquella setmana, es va poder assistir a l’estrena mundial del Concert per a violí a la memòria d’un àngel d’Alban Berg. Així mateix, molts compositors internacionals eren presents a la ciutat.
També van fer turisme
A més dels esdeveniments musicals, els organitzadors del Festival i el Congrés van organitzar per als assistents internacionals una sèrie d’excursions per conèixer altres indrets de Catalunya. Van visitar en autocar la Costa Brava, Montserrat, Sitges, Tarragona i Poblet. Durant aquells dies, amb tanta activitat, molts artistes van tenir l’oportunitat de conèixer-se. Aquest va ser el cas de dos compositors britànics que fins que no van estar a Barcelona no es van saludar.
Britten i Berkeley, el que Barcelona va unir
Els dos compositors, Benjamin Britten i Lennox Berkeley, van coincidir en aquest moment a Barcelona i junts van assistir al “Festival de danses i ballets populars de les diverses regions hispàniques”. Un esdeveniment que es va celebrar al Poble Espanyol l’últim dia de congrés, el 25 d’abril. Allà van poder escoltar per primera vegada nombroses cançons populars catalanes i van quedar enamorats de la màgia de la muntanya de Montjuïc. Sembla ser que després es van reunir en un cafè de Barcelona per transcriure les melodies que recordaven, i seria l’inici d’una relació musical.
Neix la Suite Montjuïc
La Guerra Civil ja feia gairebé un any que colpejava les vides dels ciutadans quan els compositors britànics van reprendre la idea de plasmar en una obra aquelles melodies que van escoltar a Barcelona. Entre abril i desembre de 1937, van estar dedicats a compondre la Suite Montjuïc. L’obra consta de 4 moviments i en ella s’hi poden escoltar músiques populars catalanes. En el primer moviment s’hi amaguen el Ballet de Déu de Rocafort de Bages i el Ball del vano i el ram de Sant Cugat. El segon moviment està dedicat a La Ratolinesa de Sant Julià de Vilatorta. El tercer moviment és un lent que a més té el subtítol de “Lament (Barcelona Juliol 1936)” en al·lusió a l’amenaça de la Guerra Civil. En aquest es pot escoltar el Ballet de Muntanya de Folgueroles i el Contrapàs de Sant Genís de Palafolls. En l’últim moviment apareix el Ball cerdà de la Seu d’Urgell.
A part de recomanar escoltar la Suite Montjuïc, hem preparat una playlist de Spotify amb totes aquestes melodies originals.
PD: Qui va escriure què?
Durant molt de temps, Britten i Berkeley no van voler desvelar qui havia compost cada moviment. A partir dels anys 80, el mateix Berkeley va confessar que ell era l’autor dels dos primers moviments i Britten dels dos últims.
