Book Tickets
Qui era Frederic Marès?
Barcelona és una capital cultural per molts motius, un dels quals és la importància dels Museus. N’hi ha un de molt especial al centre de la ciutat, el Museu Frederic Marés.
Frederic Marès (1893-1991) fou un escultor i col·leccionista d’art català. El seu interès per adquirir peces de diverses característiques el va portar a muntar una exposició el 1944, i en aquell moment va decidir donar tota la col·lecció a la ciutat de Barcelona.
El Museu que es va crear va anar ampliant les seves sales expositives fins que l’espai va quedar petit i actualment es poden trobar més peces seves en altres museus com el Museu d’Història de Sabadell, el Museu de l’Empordà de Figueres, el Museu Frederic Marès de Montblanch, el Museu d’Arenys de Mar o el Museu de la Reial Acadèmia de Belles Arts.
Un racó de pau al mig del Barri Gòtic
El Museu Frederic Marès està situat en una sèrie d’edificis que formaven part del Palau Reial Major, seu dels reis de la corona catalanoaragonesa a l’època medieval. Un lloc, doncs, amb molta història i que amaga un racó molt especial, el verger del Palau. Es tracta d´un pati interior, amb porxos, ple de tarongers, amb una font al centre que ofereix un espai de calma dins del bulliciós centre de Barcelona.
Quins secrets amaga el Museu?
La col·lecció del Museu és molt variada i les sales estan organitzades segons el tema de les peces. L’escultura ocupa gran part del Museu, una col·lecció molt extensa amb obres des dels segles V aC fins a peces del segle XIX.
L’Estudi-Biblioteca de Frederic Mares es troba a la segona planta. És un espai on es pretén recrear el taller de l’artista ia través d’un discurs interessant es coneix d’una manera més propera la trajectòria de l’autor.
Però, el secret que busquem es troba al conegut Gabinet del Col·leccionista. La part més peculiar del Museu. S’hi exposen moltíssims objectes de la vida quotidiana del segle XIX. Des d’autòmats, rellotges, picaports, claus, panys, una selecció d’armes i milers d’objectes més fins a arribar a la Sala Femenina on entre guants, polseres, mocadors de puntes, diademes o flascons de perfum, hi ha una col·lecció de ventalls.
El ventall misteriós
Entre tots ells, en trobem un de molt especial. El ventall que va pertànyer a Adellina Patti, o com es coneix les dives al món de l’òpera, “La Patti”.
Recomanem anar a visitar-lo i fixar-se molt bé en els detalls. Trobem firmes de compositors, que li van dedicar a la famosa cantant i que ens donen una idea de com era d’important la diva a la seva època.
Podem veure les firmes d’Arrigo Boito, (famós pels llibrets d’òpera), dels compositors Eduard Grieg, Manuel F. Caballero, Camile Saint-Saëns, Giacomo Puccini, del famós i virtuós violinista Pablo Sarasate i del compositor i pare de la Musicologia a Espanya, Felip Pedre. Fins i tot, la firma de Puccini és un fragment de pentagrama amb notes d’una melodia de l’òpera La Bohème.
És un ventall d’estil Isabelí, de mitjans del segle XIX que va ser adquirit per Frederic Marès en una subhasta del 1955.
Qui era Adelina Patti?
Adelina Patti va néixer a Madrid, mentre la seva mare, la cantant italiana Caterina Chiesa Barilli era a la ciutat interpretat el paper de Norma a l’òpera. El seu pare era també un reconegut cantant d’òpera, Salvatore Patti. Amb aquest ambient musical, de seguida va despuntar com a nena prodigi i va estar envoltada de músics professionals.
La seva carrera va començar a enlairar-se quan amb només 18 anys va debutar al Covent Garden de Londres en el rol d’Amina a l’òpera La Sonnambula de Bellini. Tant va ser l’èxit que va estar actuant 25 temporades seguides al mateix teatre.
A la seva trajectòria artística va arribar a visitar els teatres d’òpera més famosos i importants del món, fins i tot va cantar a la Casa Blanca per al president Abraham Lincoln. Una gran cantant i a més una dona que va aconseguir ser la cantant més ben pagada de la història. En la millor època La Patti cobrava 5.000 dòlars en or per funció. Fins i tot va arribar a superar aquesta xifra alguna vegada, guanyant 500.000 dòlars per funció la temporada del 1888-89.
Actualment tenim la sort que alguns dels arxius sonors de la seva música s’han conservat i sobretot estan disponibles a través de plataformes com YouTube. En aquest enllaç podeu escoltar com era la veu d’aquesta gran diva de l’òpera.
A la vostra visita pel barri gòtic us recomanem buscar aquesta joia amagada envoltada d’objectes curiosos que podeu trobar al Museu Frederic Marès de Barcelona.
