Orquesta Nacional de España & David Afkham

El ritme implacable dels embats inicials semblen lletrejar la pressió del destí, que amb prou feines troba consol en un andante que traspua espiritualitat laica i la posició del qual –en relació amb l’scherzo–, el mateix Mahler va trastocar, estranyament. La simfonia conclou amb un sensacional quart moviment, en què es mobilitzen sonoritats de magnitud continental, fins a l’esclat últim de l’allegro energico.