El Tibidabo i el Palau de la Música, units per Beethoven

l parc d’atraccions del Tibidabo es va inaugurar el 1901 i és un dels més antics del món. Actualment compta amb nombroses atraccions, però les més antigues han esdevingut tot un clàssic i són un reflex de la modernitat de principis del segle XX. Una de les atraccions més emblemàtiques del parc és El Avión. Inaugurada el 1928, continua sent un dels reclams estrella del recinte. Penjat sobre una estructura de ferro, l’avió fa voltes amb les impressionants vistes de Barcelona als peus. No parlem d’un avió qualsevol, és una rèplica exacta del trimotor Rohrbach Roland que el 14 de desembre de 1927 es va enlairar a Barcelona i va aterrar a Madrid. Era el primer vol comercial entre les dues ciutats. Les 10 persones que es van embarcar al primer vol d’Iberia van poder experimentar el que era viatjar a una velocitat màxima de 205 km/h. A la rèplica del parc es prometia als visitants que l’atracció «Us portarà com un ocell gegantí sobre una panoràmica increïble i podreu sentir les sensacions que s’experimenten en els viatges aeris».

El maig del mateix any, es va celebrar al Palau del Parc de Montjuïc, la cinquena edició del Saló de l’Automòbil de Barcelona. S’hi mostrava al públic els avenços i modernitats en el món del motor. Pensant a satisfer la curiositat del públic, a més, es van recrear maquetes amb el procés de construcció d’un cotxe.

Era un moment de contínues novetats i avenços tecnològics i també al camp de la cultura es mostra un desig d’avançar, d’aconseguir metes que no s’havien resolt abans.

El 18 de juny del 1927 va haver de repetir-se per tercera vegada al Palau de la Música un concert protagonitzat per l’Orfeó Català. L’èxit dels dos anteriors va ser tan gran que van afegir una nova cita perquè més públic pogués ser testimoni d’aquest esdeveniment. Hi interpretaven per primera vegada en la seva història una de les obres més importants de Ludwig van Beethoven, la Missa Solemnis.

No només les persones que van anar a algun dels tres concerts van tenir l’oportunitat d’escoltar-lo, sinó que a més es va fer un enregistrament i es va retransmetre en directe per la ràdio. La repercussió posterior del concert va ser tan gran que es van rebre felicitacions des de fora del país.

I, què té a veure el Tibidabo en tot això? Al final de l’article ho descobriràs.

Els 3 concerts al Palau i l’emissió en directe per Radio Barcelona

El 1927 es commemorà a tot el món el centenari de la mort de Beethoven i totes les institucions i agrupacions musicals van retre el seu propi homenatge al compositor alemany. L’Orfeó Català amb Lluís Millet al capdavant va considerar que la cita dels 100 anys era un bon moment per aconseguir un repte que encara no havia aconseguit, estrenar la Missa Solemnis de Beethoven. Una obra complexa, que a més requeria nombrosos músics a l’escenari.

En principi es van programar dues funcions del mateix concert els dies 8 i 12 de juny. L’èxit de públic i de crítica, i l’emoció d’haver aconseguit interpretar l’obra, va ser tan gran que es va contagiar gran part de la societat barcelonina i es va haver de programar a última hora una funció extra per al 18 de juny de 1927.

Gràcies als programes de mà conservats a l’arxiu de l’Orfeó podem saber qui van ser els solistes que van participar en aquest concert. La soprano Andrea Fornells, la contralte Concepción Callao, el tenor Hermann Brünig, el baix Emilio B. Forgas, el violinista Eduard Toldrà, i l’organista Vicente María de Gibert. Tots ells acompanyats per una orquestra entre 50 i 80 músics i dirigits tots pel mestre Lluís Millet.

L’horari d’aquesta última funció del 18 de juny és una mica curiós si ho comparem amb el que estem acostumats actualment. El públic va entrar a la sala del Palau de la Música a les 22.00h, encara que era dissabte, crida l’atenció com es va iniciar la sessió tard. No sabem si seria per una qüestió de programació, ja que el concert d’aquest darrer dia, a més, va ser retransmès en directe per Radio Barcelona.

Gravació en disc

Com ja hem esmentat, el concert va ser tan important que les cases de discos de l’època es van interessar per plasmar-lo. Bussejant per l’arxiu, hem trobat el contracte de drets d’explotació de l’enregistrament de la Missa entre l’Orfeó i la companyia Gramòfon. No tenien exclusivitat i la institució musical podia donar els drets d’enregistrament a altres companyies. A més, especifiquen que calia aprovar l’Orfeó una vegada gravat, per poder emetre’l o vendre’l.

Dins dels enregistraments de la Missa Solemnis de Beethoven, la del Palau està considerada una de les primeres.

L’enregistrament es va editar de manera luxosa, amb un estoig que contenia 12 discos per poder suportar els aproximadament 90 minuts de música. Llegint els textos de l’estoig, sabem que es van fer servir preses dels 3 concerts i dels assaigs. A més, ens expliquen alguns detalls curiosos:

“Durant la celebració dels festivals van ser impressionats els nostres discos. S’hi reflecteix l’ambient càlid d’una sala plena d’espectadors en un estat febril d’entusiasme. Una petita manca d’habilitat als nostres manipuladors ha donat també ocasió perquè al final del Credo s’hi adverteixi la pluja d’aplaudiments amb què l’auditori va coronar la magistral tasca de músics i cantants.”

El Post Concert

Gràcies a la retransmissió de Radio Barcelona, el concert va poder ser seguit per numerosos aficionats de tota Europa. Tant al Palau de la Música com a la seu de la ràdio van arribar moltes felicitacions per telegrama i per carta. Molts d’aquests documents es conserven també als fitxers i mostren l’afecte i l’interès de moltes institucions i persones per l’èxit obtingut.

Tant és així, que la junta de l’Orfeó va decidir celebrar el dia 3 de juliol d’aquell any, un gran banquet per 350 persones en un dels lloc de moda de la ciutat, El Tibidabo.

A banda del parc d’atraccions, s’ubicava a la muntanya un elegant edifici on hi havia el restaurant on van assistir els convidats. La celebració va haver de ser molt sonada ja que ens han arribat nombroses imatges dels moments del banquet, dels exteriors del restaurant i com no, d’alguns membres del cor pujats a la primera de les atraccions del parc, el Ferrocarril aeri.

A més, hem trobat el menú amb què van celebrar l’èxit. Constava d’entremesos, arròs a la catalana, vedella amb salsa i pollastre rostit. Per finalitzar el banquet els van servir gelat, dolços, fruites i cafès. També sabem que van prendre vi blanc i rosat i van brindar amb xampany. En acabar el dinar, es van dansar sardanes a l’esplanada fins al vespre.

Afortunadament i gràcies a l’arxiu del Palau de la Música i de l’Orfeó Català, podem recuperar l’àudio d’una Missa Solemnis de Beethoven que sempre es recordarà.

T’ha agradat aquest article? Fes clic aquí i visita tots els altres. Segur que t’encanten!