Book Tickets
Ens encanta fer rànkings per tot. Sempre ens ha interessat poder citar les primeres vegades que esdevení quelcom. La relació de Barcelona amb l’òpera es molt antiga, i a aquest article podrem descobrir alguns detalls sobre les primeres òperes que es van fer.
La primera, la primera?
El 24 de juliol 1708 arribà a Mataró el HMS Prince Georg, un vaixell de 1.421 tones amb 3 ponts i 98 canons. Dins ell, venia Isabel Cristina de Brunswick-Wolfenbüttel, dona de l’Arxiduc Carles d’Austria. S’havien casat dies abans per poders, però s’estava preparant una gran celebració a Barcelona. Uns dies més tard, el 1 d’agost, es va dur a terme el casament catòlic a Santa María del Mar i després d’aquell dia, les festes continuaren com un gran esdeveniment a l’edifici de la Llotja del Mar de Barcelona. Allà es va presentar per primer cop a la ciutat, una òpera italiana encargada expressament per l’ocasió Il più bel nome nei festeggiarsi il Nome Felicissimo di Sua Maestà Cattolica Elisabetta Cristina Regina delle Spagne. Els investigadors no poden confirmar que fos la primera òpera en interpretarse a Barcelona, però tots els estudis així ho assenyalen.
La primera vegada en un teatre
Il piu bel nome es va estrenar a la Llotja del Mar, però no a un teatre. En aquell moment la ciutat la contava amb un teatre que a més estava considerat com dels més antics, no només de Barcelona, sinó també de tot el territori espanyol, el Teatre de la Santa Creu. Des de la segona meitat del segle XVI, va estar actiu i sembla que l’any 1730 es va posar en escena l’òpera italiana La folla real. Si això és així, es tractaria de la primera òpera interpretada a Barcelona fora de les corts, en un teatre.
La primera òpera de Mozart i de Rossini que s’escoltava a Espanya
Al 1790 s’estrenava a Viena Così fan tutte de Mozart. Tan sols 8 anys després, l’òpera arribava a Espanya per estrenar-se al Teatre de la Santa Creu. Des del 1750, ja hi havia una companyia estable d’òpera italiana al teatre, però el fet de que arribés tant aviat la partitura a Barcelona ens mostra la importància que tenia en aquell moment la vida musical a la ciutat. Al 1815, s’escoltà per primera vegada a Espanya l’òpera Italiana in Algeri de Rossini. A partir d’aquesta fita, en les següents temporades es programà La Cenerentola, Il Barbiere di Siviglia, La gazza ladra i Turco en Italia.
Tothom vol ser el primer
Fins el 1840, el primer teatre de Barcelona no canvia el seu nom al de Teatre Principal, tota una campanya de màrketing de l’època per diferenciar-se de la competència que començava a sorgir a la Rambla amb la creació del Teatre Nou. Uns anys després, al 1848, el nou teatre tancà les seves portes, però a la vegada aixeca el teló un altre nou teatre en el mateix carrer, el Gran Teatre del Liceu. A partir d’aquest moment, la rivalitat entre aquests dos teatres fou importantíssima i molt enriquidora per la vida operística de Barcelona. Aquesta rivalitat va arribar al públic, arribant a crear dos bàndols: els liceistes i els creuats.
La primera òpera al Liceu
El 4 d’abril de 1847, s’inaugura el Gran Teatre del Liceu. En aquesta primera ocasió, no va sonar cap òpera, la música que acompanyà la vetllada fou una obertura musical del compositor Josep Melcior Gomis, el ballet La Rondeña de Josep Jurch i la cantata Il regio imene de Marià Obiols. Fins una setmana més tard, no es va escoltar per primer cop una òpera al teatre. La escollida fou Anna Bolena de Donizetti. A aquesta primera temporada del Liceu, també es van programar altres títols que avui en dia ens resulten molt coneguts, com Ernani de Verdi, Norma de Bellini, Il Barbiero di Siviglia de Rossini, Don Pasquale i L’elisir d’amore de Donizetti.
Les primeres flames
Teatres i flames mai son una bona combinació, i com més enrere en el temps anem, més probabilitats de que els temples de les òperes acabessin cremats. El Gran Teatre del Liceu no només ha patit un incendi un cop, sinó dos. El darrer cop, el 1994, molt encara recorden on estaven el dia que les Rambles s’ompliren de fum. Però el primer cop, va succeir més de un segle abans, el 9 d’abril de 1861. El foc s’inicià al quart pis, en el taller del sastre. No va donar temps d’utilitzar els depòsits d’aigua i el foc es propagà molt ràpidament. Tant sols un any després, es va tornar a inaugurar el Teatre, i per primer cop va sonar l’òpera Il Puritani de Bellini.
La primera òpera escrita per una dona
La temporada 1893-1894 havia de ser històrica, per primer cop, una dona compositora estrenaria una òpera al Liceu, però no va poder ser! Maria Lluïsa Casagemas tenia previst presentar al públic la seva òpera Schiava e Regina però l’atemptat anarquista de 1893 va frustrar aquesta fita.
Va haver de passar un segle, perquè l’escenari del Liceu veiés per primera vegada una òpera d’una compositora. Va ser amb l’òpera Vinatea al 1978, amb la compositora de Castellò, Matilde Salvador.
Ja al segle XXI, s’ha produït l’estrena d’una altra òpera creada per una compositora. Raquel García-Tomás, ha tingut el privilegi de pujar a l’escenari la història d’Alexina B.
