Book Tickets
La Casa Garriga Nogués, una obra majestuosa ideada per l’arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, amaga un tresor artístic inigualable: el Museu de l’Art Prohibit. Aquest espai avantguardista, inaugurat aquest mateix 2023, destaca com el primer del món dedicat exclusivament a exhibir obres d’art que han estat censurades, prohibides o retirades de l’exhibició pública.
Sota la iniciativa del periodista i empresari Tatxo Benet, aquest centre cultural redefineix la narrativa artística oferint una col·lecció que desafia les convencions i fomenta diàlegs envers la llibertat d’expressió i la censura. T’animem a explorar-lo a través de les seves peces més impactants, alhora que t’oferim una visió detallada de les obres més destacades que alberga la casa, una seu d’excepció d’aquesta experiència artística única.
Casa Garriga Nogués, una joia modernista
Situada al carrer de la Diputació i construïda expressament per al banquer Rupert Garriga Nogués, aquest edifici representa un espai privilegiat de l’antic modernisme arquitectònic. Declarada Bé d’Interès Cultural l’any 1980, s’erigeix al Quadrat d’Or, un conjunt d’illes de l’Eixample conegudes amb aquest nom per la gran quantitat d’edificis modernistes que concentren.
La façana de la Casa Garriga és un mesclat d’elements clàssics, barrocs i modernistes entre els quals destaca un balcó sostingut per quatre columnes que l’escultor Eusebi Arnau va crear en representació de les quatre etapes de la vida: la infància, l’adolescència, l’edat adulta i la vellesa. A l’interior de la casa, criden l’atenció la majestuosa escala de marbre i els vitralls paisatgístics i naturalistes d’Antoni Rigalt.
L’origen del Museu de l’Art Prohibit
Els inicis del museu es remunten a un incident a ARCO 2018, quan una obra adquirida per Benet, “Presos polítics a l’Espanya contemporània” de l’artista Santiago Sierra, va ser retirada després de la seva compra. Aquest esdeveniment va marcar l’inici d’una col·lecció única que actualment acull prop de 200 obres, amb una quarantena en exposició, posant de relleu la creativitat davant la censura. Cada obra, ja sigui una pintura, instal·lació o fotografia, actua com una finestra que s’obre cap a temes que van des de qüestions feministes fins a crítiques als poders teocràtics. Cal apuntar que el Museu de l’Art Prohibit no es concep com un espai estàtic; aspira a ser un centre interactiu i transmèdia de renom internacional. Per això, la seva programació abasta diverses disciplines, des de literatura fins a dansa i cinema, tot centrant-se en els mecanismes de censura.
Un Goya amagat a Barcelona
La col·lecció del museu estableix un recorregut que abraça des del segle XVIII fins als nostres dies, oferint una mirada fascinant a la resistència enmig de l’adversitat. La diversitat temàtica de l’exposició reflecteix la complexitat de la condició humana i serveix com a recordatori viu de la importància de la llibertat d’expressió en la creació artística, independentment de l’època en què ens trobem.
Potser per això, la peça més antiga del museu és ‘Els capricis‘ de Francisco de Goya, una sèrie d’aiguafort satírics elaborats entre 1797 i 1799. Es tracta d’una impressionant col·lecció d’estampes caricaturesques que ofereixen una mirada satírica sobre les supersticions, el fanatisme i la decadència de la raó. Aquesta obra mestra no només il·lumina els defectes d’una Espanya corrupta de l’època, sinó que també revela el caràcter reivindicatiu de Goya, que finalment va retirar la sèrie per por a les represàlies de la Santa Inquisició.
De Pablo Picasso a Jani Leinonen
Una altra sèrie de gravats rellevants és ‘Suite 347’ de Pablo Picasso, censurats el 1968 pel seu alt contingut eròtic i pel retrat irreverent del Papa. Concebuts cinc anys abans de la mort de l’artista malagueny, aquests gravats recreen els jocs eròtics del pintor Rafael amb la seva amant Formarina, amb la presència de diversos voyeurs. Recentment, el 2012, l’Església Ortodoxa Russa també va condemnar l’exhibició d’aquesta obra a la ciutat siberiana de Novosibirsk
En el context de les obres contemporànies, cal esmentar ‘McJesus’ de Jani Leinonen, una representació impactant del 2019 d’un pallasso de McDonald’s crucificat que, a causa del seu simbolisme irreverent, va desencadenar una notable controvèrsia. Quan aquesta obra va ser exposada al Museu d’Art de Haifa, a Israel, va provocar una reacció inesperada, amb centenars de cristians llançant pedres amb la intenció de destruir la imatge.
D’Eugeni Merino a Zoulikha Bouabdellah
L’escultura ‘Always Franco’ d’Eugenio Merino, creada el 2012, presenta una perspectiva encara més contemporània. L’obra posiciona l’ex dictador dins d’una màquina dispensadora de Coca-Cola, oferint una visió satírica i provocadora. L’artista va enfrontar una demanda de la Fundació Francisco Franco, ja que va voler reflexionar sobre com a Espanya, aquest caudillo roman com una imatge congelada a la nostra consciència.
La provocadora instal·lació ‘Silence Bleu’ de Zoulikha Bouabdellah, que juxtaposa trenta parells de sabates d’agulla sobre catifes de pregària islàmica, promou una altra profunda reflexió sobre la intersecció entre religió i societat contemporània (2015). Una obra que podràs descobrir juntament amb d’altres d’artistes tan reconeguts com Ai Weiwei, Robert Mapplethorpe i Gustav Klimt.
Prepara la teva visita al museu
A més de passejar per les imponents sales, també pots descobrir el museu amb la guia digital interactiva gratuïta des del teu propi dispositiu, que et permetrà aprofundir en el context artístic i les repercussions de les obres prohibides per motius religiosos, polítics i socials. A la botiga del museu, a més, descobriràs una àmplia varietat de complements que inclouen tèxtil, joieria, elements de llar, disseny, escriptori, impressions i una selecció de llibres.
Especialment rellevant és el catàleg del museu, que reprodueix una selecció d’obres d’artistes moderns i contemporanis que han estat proscrites, perseguides, cancel·lades o censurades. Aquest catàleg s’acompanya de textos escrits per experts com Jordi Carrión i Joan Fontcuberta i inclou gravats, pintures, escultures o instal·lacions que han desafiat les institucions polítiques i culturals, desencadenant debats que, fins avui, continuen actius.
