Andreas Ottensamer, OBC & Matthias Pintscher

El poema simfònic Pel·leas i Melisenda sobre el text de Maurice Maeterlinck pertany al primer període de l’obra d’Arnold Schönberg, juntament amb el cicle dels Gurrelieder (Cançons de Gurre) i Verklärte Nacht (Nit transfigurada), amb la qual manté correspondències.

Luciano Berio, sòlid coneixedor de la tradició, va convertir la Sonata per a clarinet i piano en fa n. 1, op. 120 en el concert que Johannes Brahms mai va escriure per a aquest instrument. En aquesta ocasió, Berio trasllada a l’orquestra l’escriptura meticulosa i densa per al piano que envolta el solista.
Olga Neuwirth ofereix una reflexió sobre la naturalesa del temps i els records en la música, on es desfan tal com ho anuncia el títol: Clocks without Hands (rellotges sense manetes).