Book Tickets
El Museu Picasso és un dels museus més destacats de Barcelona i una visita obligada per a qualsevol amant de l’art i la cultura. Situat al bell mig del barri gòtic, el museu conté una impressionant col·lecció d’obres de Pablo Picasso, que permeten conèixer de primera mà la seva evolució i desenvolupament al llarg de la seva carrera. Des de les primeres obres, influenciades pel seu pare i els grans mestres del passat, fins als seus experiments amb el cubisme, el surrealisme i altres corrents artístics, el Museu Picasso ofereix un recorregut complet per la trajectòria d’un dels artistes més influents de la història .
La música va ser una de les grans passions de Picasso. Als seus quadres tenim alguns exemples d’instruments musicals ia més la seva relació amb els músics més influents del moment el va portar a cultivar aquesta amistat ia establir-hi vincles professionals.
En aquest article us descobrim 3 dels ballets on Picasso va tenir un paper rellevant.
Aquesta vegada, prepara els altaveus i la pantalla per gaudir daquesta connexió de la plàstica amb la música. Gràcies a la recuperació dels decorats i vestidors originals, podem veure alguns exemples de com va idear Picasso aquest univers musical.
Comença el segle XX i els ballets causen sensació
A principis de segle XX, dins de la música clàssica, la creació de ballets era una moda creixent que va afavorir una gran quantitat d’encàrrecs musicals a compositors del moment. Si parlem d´un gran referent en aquesta època, hem de parlar dels Ballets Russos.
Els Ballets Russos van ser una renombrada companyia de ballet fundada el 1909 per l’empresari rus Serguei Diàguilev, que va reclutar els millors ballarins del Ballet Imperial del Teatre Mariinski de Sant Petersburg. Durant un període de vint anys, van explorar diverses tendències i estils artístics.
La companyia va causar una gran sensació a Europa Occidental gràcies a la vitalitat de l’escola russa en comparació del ballet que es feia a França en aquell moment. A la seva època, Els Ballets Russos es van convertir en la companyia de ballet més important i la seva influència ha perdurat fins als nostres dies.
Els ballets, més enllà de coreografia i música
Moltes especialitats artístiques eren imprescindibles per a la posada en marxa dels ballets. A banda de la idea, la història en què es basa la narrativa, calia comptar amb un coreògraf per dissenyar els moviments del cos de dansa, d’un compositor per escriure la música i també uns artistes plàstics encarregats de l’escenografia, els decorats i el vestuari.
Entre altres autors, Diaghilev va tenir relació amb autors del nostre entorn com Juan Gris, Pere Pruna, José María Sern i, és clar, Pablo Picasso.
Parade, el primer ballet de Picasso
Jean Cocteau va escoltar en un concert l’obra va ser Trois morceaux en forma de poire (Tres peces en forma de pera) d’Erik Satie. Cocteau es va quedar pensant en la possibilitat de crear un ballet amb el compositor i els ho va proposar. Satie no s’havia enfrontat mai a aquest tipus d’obres, però va acceptar el repte de Cocteau. D’aquesta manera va néixer el ballet burlesque Parade.
El ballet Parade és una obra col·laborativa creada pel compositor Erik Satie, el poeta Jean Cocteau, el dissenyador de vestuari Pablo Picasso i el coreògraf Léonide Massine. Va ser estrenat el 1917 al Théâtre du Châtelet a París. Parade va ser una obra innovadora i avantguardista per a la seva època. Va trencar amb els motlles tradicionals del ballet clàssic i es va centrar a explorar noves maneres d’expressió artística.
La música de Satie és un exemple del seu estil musique d’ameublement (música de mobiliari), que incorpora sons quotidians i elements de música popular. La partitura inclou instruments poc convencionals, com ara una arpa cromàtica, una sirena i una màquina d’escriure.
El poema de Cocteau per al ballet també va desafiar les convencions literàries en incloure paraules i frases absurdes i inconnexes. La coreografia de Massine va incorporar moviments acrobàtics i elements de pantomima, i va ser influenciada per les arts plàstiques i la teoria del cubisme de Picasso.
El vestidor i els decorats van ser dissenyats per Picasso. Per ell, Parade va ser també el seu primer contacte amb un ballet. Els vestits dels ballarins eren molt cridaners i s’inspiraven en els vestits dels arlequins, pallassos i acròbates del circ. Incloïen colors vibrants, formes geomètriques i patrons abstractes, que combinaven l’estètica de l’art primitiu amb la modernitat.
Alguns dels vestits més notables inclouen la “caixa de paperó” utilitzada pel ballarí que representava l’empresari del circ, que era una estructura cubista que representava una caixa de cartró, i el vestit de la ballarina que representava la jove model, que incloïa un cap de paper maixé. A més, Picasso va dissenyar els accessoris utilitzats a l’obra, com barrets, bastons i perruques, que eren extravagants i complementaven perfectament el vestidor.
Parade va ser una obra pionera que va redefinir el concepte de ballet i va obrir nous camins per a l’experimentació artística al segle XX.
El sombrero de tres picos, la seva relació amb Falla
Dos anys després de la seva primera experiència amb un ballet, Picasso s’associa en aquesta ocasió amb Manuel de Falla per crear el famós ballet El barret de tres pics.
Els dissenys de Picasso per a aquesta obra són notables pel seu ús de colors brillants i formes audaços, que es van inspirar en l’art popular i folklòric. Les escenografies i els vestidors incorporen elements del surrealisme i del cubisme, cosa que va ajudar a donar al ballet un estil distintiu. Per a El barret de tres pics, l’artista va utilitzar una àmplia varietat de materials i tècniques per crear peces úniques i acolorides.
Per als decorats, va crear un teló de fons que representava una casa típica espanyola amb detalls de maons i teules. Incloent-hi una plaça de poble amb cases i botigues pintades en tons vius, així com una cova fosca i tenebrosa, que servia com a escenari per a la dansa ritual del foc. També va dissenyar elements de decoració com ara un molí de vent gegant i flors de paper per adornar l’escenari.
Per crear aquests elements, Picasso va utilitzar materials com cartró, paper i fusta, i va utilitzar tècniques de pintura i collage per donar-los textura i dimensió. Alguns dels detalls del decorat van ser pintats a mà, cosa que li va permetre incorporar el seu estil artístic característic a l’obra.
Els vestits per als ballarins també eren extravagants i es van inspirar a la roba tradicional de les diferents regions d’Espanya. Picasso va utilitzar teles de cotó, seda i vellut, i va dissenyar vestits amb formes geomètriques, ratlles i lunars. Els vestits dels personatges principals van ser decorats amb detalls pintats a mà, com ara flors i figures, que van afegir una dimensió artística addicional a l’obra.
El treball de Picasso a El barret de tres pics va ser molt ben rebut per la crítica i el públic, i va ajudar a establir el ballet com una forma d’art modern i innovador. A més, la seva col·laboració amb Manuel de Falla i el coreògraf Léonide Massine en aquesta producció va ser un gran exemple de l’esperit col·laboratiu que existia a l’avantguarda artística del segle XX.
Pulcinella, un ballet que sona antic
El 1913 es va estrenar un altre dels ballets que van marcar una gran fita en la història de la música, la Consagració de la Primavera de Igor Stravinsky. A la seva època va causar furor i en certa manera l’estrena va generar un gran interès i enrenou. Actualment aquesta obra és una de les més representades de Stravinsky i és un exemple d’aquest nou llenguatge compositiu de principis del segle XX.
Tan sols 7 anys després, el maig de 1920, el compositor va fer un canvi molt evident en la seva música amb la composició del ballet Pulcinella. Si escoltem l’inici de la Consagració i després fem el mateix amb Pulcinella, notem aquesta diferència i crida l’atenció que l’obra del 1920 soni més antiga que l’anterior.
Això té una explicació, el compositor entra en un període conegut com a neoclassicisme. Stravinsky estava buscant un nou enfocament per a la seva música, i es va inspirar a les melodies populars italianes del segle XVIII.
Un cop més, el nom de Picasso apareix a la col·laboració dels escenaris i el vestidor d’un altre ballet. Cada cop la connexió de l’artista amb el món musical era més gran i també inicia una relació professional amb el compositor rus.
Stravinsky va demanar a Picasso que dissenyés els decorats i els vestits per a la producció, i l’artista va acceptar amb entusiasme. Els dissenys de Picasso per a Pulcinella es van inspirar en l’estètica de l’art popular i folklòric italià del segle XVIII. La tradicional camisa blanca, pantalons bombatxos i una armilla curta i ajustada. Els vestits presentaven detalls subtils però distintius, com rivets i botons daurats, i estaven decorats amb patrons florals i geomètrics en tons pastís. A més dels vestits per a Pulcinella i els altres personatges del ballet, Picasso també va dissenyar els vestits per a les ballarines. Els vestits eren lleugers i fluids, amb faldilles àmplies i teles transparents que permetien que els moviments de les ballarines es veiessin amb claredat. Els colors dels vestits es complementaven amb els vestits dels ballarins, cosa que creava una sensació d’harmonia i equilibri visual a l’escenari.
L’escenografia que va dissenyar Picasso per al ballet Pulcinella de Stravinsky també es va caracteritzar per la seva simplicitat i elegància. Com els vestits dels ballarins, l’escenografia es va inspirar en l’art popular i la moda del segle XVIII.
Els decorats de Picasso per a Pulcinella incloïen un conjunt de cases pintades en tons pastís per representar una plaça de poble, un teló de fons que representava un paisatge campestre i una sèrie de panells decoratius que es movien per crear diferents escenaris.
Un dels aspectes més interessants de l’escenografia de Picasso per a Pulcinella va ser el seu ús de les ombres. Picasso va dissenyar una sèrie de pantalles de fusta amb retallades en formes de flors, ocells i altres motius, que es col·locaven entre la il·luminació i els ballarins. Això creava ombres dinàmiques a l’escenari, cosa que afegia una dimensió addicional a la posada en escena i donava vida als dissenys de Picasso.
Pulcinella va marcar el començament d’una llarga relació entre els dos artistes, que van col·laborar en diversos projectes més a les dècades següents.
