Book Tickets
Strauss, Richard Strauss (1864–1949). No de “els Strauss” dels valsos que podem escoltar cada 1 de gener al famós concert de Cap d’Any. Una figura de la composició i de la direcció d’orquestra molt important a principis del segle XX que visità Barcelona fins el 4 vegades. Per què va tenir tant interés per la ciutat? Quines ubicacions va visitar? Quines relacions va tenir amb els músics de la zona?
1a visita – Novembre 1897
Amb només 33 anys, Richard Strauss arribà a Barcelona per primera vegada el novembre del 1897, convidat per Antoni Nicolau, a qui havia conegut a París. Nicolau, un gran admirador de la música de Strauss, li va proposar estrenar algunes de les seves obres al cicle de concerts del prestigiós Teatre Líric. Era el teatre més important de Barcelona després del Gran Teatre del Liceu. Estava situat a la cantonada dels carrers Mallorca amb Pau Claris. Inaugurat el 1881, només va estar obert 19 anys. Va tancar les portes el 1900.
Strauss va arribar al Tren Express procedent de París a l’actual Estació de França, que en aquell moment encara era l’edifici antic. L’estació va ser inaugurada el 22 de juliol del 1854 com la terminal de la línia de Barcelona a Granollers. Inicialment, es va denominar Barcelona 2, sent la segona estació construïda a la ciutat després de la de Barcelona-Mataró. Tot i això, la gent la coneixia popularment com l’estació de Granollers i, a partir del 1878, se’l va anomenar estació de França, quan la línia de Barcelona-Granollers es va estendre fins a la frontera.
Durant la seva estada, es va allotjar al Gran Hotel Anglaterra, un luxós hotel recent inaugurat al carrer Pelai. Aquest hotel, amb el seu ascensor elèctric i tarifes a partir de 10 pessetes diàries, representava l’última comoditat, modernitat i exclusivitat. A partir de finals de 1917, el Gran Hotel Anglaterra a la Plaça Catalunya es va convertir a l’Hotel Bristol, fins que el 1927 Telefónica hi va construir el seu edifici central.
Els concerts van ser els dies 11 i 14 de novembre, on Strauss va dirigir un programa que incloïa la seva pròpia obra, el poema simfònic Don Juan, així com el Mephistowalzer de Liszt i la Tercera Simfonia de Beethoven. Els preus de les entrades eren de 1 pesseta l’entrada general, 3 pessetes la galeria, 6 pessetes la butaca i 45 pessetes la llotja. En comparació, una entrada a una funció al Teatre Principal costava només 50 cèntims. A la premsa d’aquell any es poden veure anuncis de venda de llits per valor de 17,50 pessetes. Així que amb l´entrada de llotja d´aquell concert et podies comprar 2 llits.
2a visita – Març 1901
El primer dia de març del 1901 Strauss va trepitjar per segona vegada la ciutat de Barcelona. Va arribar novament a l’exprés procedent de França. Ja en un nou segle, però només quatre anys després de la visita anterior.
En aquesta ocasió, Antoni Nicolau el va convidar a participar a un dels concerts del cicle de Quaresma del Gran Teatre del Liceu. Celebrat el 3 de març a les 21:00h, va ser un veritable èxit. El programa va incloure la Setena Simfonia de Beethoven, així com diverses de les seves pròpies composicions, com Don Juan, Les Aventures de Till Eulenspiegel, Don Quixot, Mort i Transfiguració, i Una Vida d’Heroi. A més, l’Orfeó Català va interpretar la seva obra coral Al Capvespre. L’èxit va ser tan rotund que es va programar una nova sessió el 6 de març, demostrant una vegada més la profunda connexió de Strauss amb el públic barceloní.
D’aquesta segona visita ens n’ha arribat testimoni del mateix Strauss on esmenta altres llocs que va visitar a Barcelona. Un diumenge es va fer una tranquil·la passejada pel barri Gòtic que li va semblar “senzillament deliciós”. Després va anar a dinar al Tibidabo, després el van portar als bous ia la nit va assistir a un concert de l’Orfeó Català. En resum, amb les seves pròpies paraules “vaig passar dels toros a La Missa del Papa Mercelo”
3a visita – Maig 1908
El maig del 1908, Strauss va visitar Barcelona per tercera vegada, aquesta vegada convidat per Lluís Millet. El compositor va arribar per participar en una sèrie de concerts al acabat d’inaugurat Palau de la Música Catalana, tot just obert al públic tres mesos abans. Els concerts es van fer els dies 15, 16 i 17 de maig, amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín.
El programa va incloure obres com Venusberg de l’òpera Tannhäuser i el preludi de Tristany i Isolda de Wagner, la Simfonia Heroica de Beethoven, i diverses de les seves pròpies composicions, incloent Mort i Transfiguració i Don Juan. Aquesta visita també va destacar per l’estreta amistat que Strauss mantenia amb Lluís Millet i Amadeu Vives, una relació que va perdurar al llarg dels anys, com demostren les nombroses cartes intercanviades entre ells.
4a (i última) visita – Març 1925
L’última visita de Strauss a Barcelona va tenir lloc el març del 1925, quan tenia 61 anys. El context d’aquesta darrera visita era força diferent, ja que Europa s’estava recuperant de la devastació de la Primera Guerra Mundial i estava en el període d’entreguerres. Espanya, encara que neutral a la guerra, havia experimentat tensions internes i estava en camí a una dictadura sota Primo de Rivera, cosa que contrastava amb l’efervescència cultural que Strauss va experimentar a Barcelona.
En aquesta ocasió, la seva estada es va estendre més dies i va estar marcada pel Festival Strauss, que es va celebrar durant tres dies al Palau de la Música Catalana. El 12 de març, Strauss va dirigir un concert amb la participació de Frederic Longàs al piano i Enric Casals al violí, interpretant Don Juan, El Burgués Gentilhome i Vida d’Heroi. El 15 de març, el programa va incloure Les Aventures de Till Eulenspiegel, la Suite de Couperin i la Simfonia dels Alps. Finalment, el 17 de març, la soprano Mercè Plantada es va unir per interpretar Mort i Transfiguració, diversos Lieder i la Simfonia Domèstica.
Durant aquesta visita, Strauss també va assistir a un concert de la Banda Municipal de Barcelona a la Plaça Reial, on va quedar tan impressionat per la qualitat que va demanar dirigir un concert amb ells. El 19 de març, va dirigir un concert improvisat a la Plaça de Sant Jaume, que va culminar amb una ovació i un emocionat Strauss aixecant el braç i cridant “Visca Barcelona! Visca Catalunya!”. Abans de partir, va ser homenatjat per Joan Lamote de Grignon i els membres de la Banda Municipal, que el van obsequiar amb un pergamí signat per tothom.
Aquesta va ser la darrera visita del gran músic del segle XX però no la darrera vegada que la seva música es va poder escoltar a Barcelona. Actualment les nostres grans sales musicals com el Palau de la Música Catalana, L’Auditori de Barcelona i el Gran Teatre del Liceu, continuen programant les obres de Strauss a cada nova temporada.
