Dones entre guerres a Barcelona
El 1918, un gran augment en el preu del carbó va provocar una pujada en el cost de vida, cosa que va portar al voltant de 30.000 dones de Barcelona a emprendre una gran revolució.
Durant la Primera Guerra Mundial, Espanya es va mantenir neutral i encara que hi havia feina, els sous dels obrers seguien sent tan baixos com abans de l’inici del conflicte que estava a punt de finalitzar. Milers de treballadors de fora van arribar a Barcelona i el preu dels lloguers de la ciutat va augmentar un 20%. Moltes de les famílies van haver de construir barraques a barris de barraques. També van pujar els preus dels aliments bàsics com el pa, carbó, oli, patates i bacallà.
El gener del 1918, Barcelona va ser testimoni d’una sèrie de vagues i tancaments de botigues, teatres i comerços que van durar dues setmanes. Les protagonistes d’aquesta mobilització van ser dones joves d’entre 13 i 30 anys que, davant de les dificultats econòmiques, van decidir paralitzar la ciutat al crit de “la vida ja s’ha fet impossible”.
La valentia i la determinació de les dones que van liderar aquesta vaga continuen inspirant generacions d’activistes i defensores de la igualtat a tot el món.
I mentres a París…
Mentre que a Barcelona les dones estaven en lluita per aconseguir una vida digna, aquell mateix any, Lili Boulanger, va escriure una obra musical amb un caràcter massa alegre per a les circumstàncies que l’envoltaven.
D’un matí de primavera va ser escrita el 1917 en la primera versió per a violí i piano. Un any més tard, Boulanger la va arreglar per a orquestra.
En 1918, és una data que es recorda per marcar el final de la Primera Guerra Mundial. Per afegir més elements negatius al context, aquell any va començar una de les grips del segle, la pandèmia coneguda com a Grip Espanyola.
Lili Boulanger, una pionera amb una història tràgica
I qui era Lily Boulanger? Doncs una de les compositores més importants del segle XX i que lamentablement va tenir una vida força difícil. Va morir molt jove. De fet, aquesta obra és la darrera obra que va compondre amb tan sols 19 anys.
Va ser la primera dona a aconseguir guanyar el Grand Prix de Rome, un dels concursos de composició més importants del món. A partir d’aquí, altres dones es van animar a presentar-se i algunes van aconseguir aquest premi, encara que cal no oblidar que ella va ser la primera i la que va servir de referent per a les futures compositores.
Tot i aquesta carrera d’èxit en la composició, la seva vida personal va ser força dura. Va estar malalta durant molt de temps i va morir amb tan sols 24 anys. En moltes de les imatges que se’n tenen, sempre es mostra amb una cara molt trista i molt desolada.
Per això precisament crida tant l’atenció aquesta última obra que va escriure. D’un matí de primavera és una peça amb un caràcter alegre i optimista que no té res a veure amb la resta de les seves composicions.
Prepareu-vos per gaudir d’aquesta meravellosa peça de menys de 10 minuts, amb aquest caràcter optimista dins del món gris que va acompanyar la vida de Lili Boulanger.
De tornada a Barcelona
Gràcies a l’impuls i la iniciativa de l’exitosa Revolta de les Dones, un any més tard, té lloc un altre esdeveniment que marca la durada de la nostra jornada laboral. La lluita d‟aquestes dones va ser un referent per als treballadors de l‟empresa elèctrica La Canadenca.
En la lluita per reivindicar millors condicions laborals, van arribar a paralitzar la ciutat de Barcelona durant quaranta-quatre dies. Bloquejant el 70% de tota la indústria catalana. Es van aconseguir molts dels objectius que van iniciar la vaga i es va aconseguir establir per llei la jornada actual laborar de 8 hores.
I mentres a Anglaterra…
El mateix any que Virginia Wolf publica la seva segona novel·la Nit i dia, una altra dona anglesa també es converteix en referent al camp de la composició musical publicant la seva Sonata per a viola. Es tracta de Rebecca Clark.
Nascuda el 1886, va ser violista, musicòloga i compositora. Si ens endinsem en la seva vida personal, podem descobrir que va patir moltíssim tants abusos per part del seu pare i òbviament tot el masclisme que existia al segle XIX.
Rebecca o Anthony?
Tant és així que fins i tot moltes vegades va haver de publicar les seves obres amb pseudònim. La seva primera obra important va aparèixer signada amb el nom d’Anthony Trent. És curiós que alguna vegada, en concerts en què es tocaven obres seves sota aquest pseudònim, les peces van ser molt lloades per la crítica. En el moment que se sabia que darrere de les partitures hi havia Rebeca Clark, les crítiques no eren tan bones.
El 1919, es va atrevir a deixar enrere el pseudònim i va presentar a un important concurs de composició l’esmentada Sonata per a viola. Avui està considerada una de les obres més importants de la seva producció, però al concurs va passar una cosa molt rellevant per a la societat de l’època. Un altre compositor, Ernest Bloch, va presentar també una obra per a viola. En principi, el jurat del concurs, va considerar que mereixien rebre el premi ambdues composicions. Finalment, a causa de l’opinió d’alguns membres, el premi va recaure a Ernest Bloch. No creien capaç a una dona d’haver fet una composició musical com aquesta. Fins i tot van arribar a creure que la peça era una altra obra de Bloch presentada amb pseudònim al concurs.
Actualment, gràcies a la musicologia especialitzada, s’ha descobert molta de la seva música i s’està interpretant i posant en valor.