La visita Maria Callas a Barcelona

El 5 de maig del 1959 a les 19.00h de la tarda es gaudia a Barcelona d’una temperatura agradable de 17 graus. Tres hores més tard es produiria un esdeveniment únic i especial, el debut al Gran Teatre del Liceu de l’exitosa diva Maria Callas. Com era la vida a la Barcelona del moment? Què més passava a la ciutat? Quins llocs va visitar la cantant?

Aquella nit a Barcelona…

Viatgem a un dimarts del mes de maig. Més de deu teatres de la ciutat tenien programades diferents funcions. Al Teatre Apolo estava en cartell la frívola revista musical Toca’m, Roque! amb la vedette Queta Claver. Al Teatre Comèdia la companyia d’Aurora Bautista interpretaven “La gata sobre la teulada de Zinc” de Tennessee Williams. També hi havia previstes funcions al Teatre Romea o al Teatre Victoria. Totes aquestes representacions tenien dues sessions, a les 18.15h de la tarda ia les 22.45 de la nit. La vida cultural de la ciutat s’acabava molt tard.

A banda de l’oferta teatral, el lleure cinematogràfic no es quedava enrere. Al Cine Capitol estava triomfant la pel·lícula “Secretària per a tot” amb Carmen Sevilla de protagonista. Al Cinema Tívoli es podia gaudir d’un èxit internacional, “La meva desconfiada esposa” amb Gregory Peck i Lauren Bacall. I al desaparegut Cine Alexandra es projectava la comèdia italiana “Adorables i mentideres” de Nunzio Malasomma. Avui aquest cinema no existeix com a tal, però encara es pot visitar l’espai que ocupava la sala de projecció i imaginar-nos com serien aquelles sessions. La sala està situada a una famosa botiga de roba a la Rambla de Catalunya amb el carrer Mallorca.

Tebaldi o Callas?

A l’ambient operístic de la ciutat, el públic de llavors estava lliurat a la veu i l’estil de la soprano Renata Tebaldi. La relació de la cantant amb Barcelona era idíl·lica i era considerada l’autèntica reina del Liceu. Tot i la rivalitat existent entre els aficionats de la Tebaldi i de la Callas, la insistència de l’empresari del teatre Joan Antoni Pàmies el va portar a aconseguir un dels esdeveniments més ambiciosos del moment, aconseguir que Maria Callas cantés a l’escenari català.

Segons va explicar el mateix Pàmies a un periodista, la tasca de convèncer la Callas la venia treballant des de fa tres anys i va obtenir el sí de la cantant només un mes abans del concert. En aquesta mateixa entrevista l’empresari del teatre esmenta literalment “La Callas la tinc a la butxaca”. En l’esforç del teatre per tancar el contracte es van arribar a parlar de xifres molt altes, 6.500 dòlars de memòria cau per a la intèrpret. Per tant, el preu de les entrades havia d’augmentar i es van establir entre les 50 pessetes (com costava una planxa per a la roba) i les 500 pessetes (el mateix que costava una estada de dos dies a la Costa Brava o un vestit) de primera comunió.)

L’arribada a l’Aeroport del Prat

Tres dies abans del concert Maria Callas tenia prevista la seva arribada a Barcelona. Segons sembla, la cantant tenia intenció de passar uns dies a la ciutat per conèixer el públic i saber “com dirigir-los el missatge del seu art”. Finalment va arribar a l’aeroport del Prat un dia abans del concert. Venia d’inaugurar a Madrid la temporada d’òpera del Teatre de la Zarzuela. Viatjava amb un extens equipatge i amb un maletí carregat de joies valorades en 20 milions de lires. L’acompanyaven el seu marit Giovanni Battista Meneghini i la seva mestra i descobridora, la de Terol Elvira Hidalgo. Al mateix avió també venia la polèmica periodista Elsa Maxwell, que va acompanyar la cantant en diferents visites i sortides que va realitzar per Barcelona.

L’arribada a terra català era tot un esdeveniment ia peu de pista va tenir una gran rebuda. El van obsequiar amb un ram de gardènies que va agradar a la cantant. Entre les persones que la van rebre també hi havia el famós tenor Alfredo Kraus. Sabem que es va allotjar a l’Hotel Ritz, ara conegut com l’Hotel Palace i que quatre hores abans de la seva arribada, vuit homes havien pujat un piano a la suite règia de l’hotel.

L’actuació al Gran Teatre del Liceu

Tot i el preu de les localitats, el teatre es va omplir. Les entrades es van esgotar molt ràpid i fins i tot la revenda va arribar a preus molt elevats. El públic barceloní, encara que era fan de La Tebaldi, estava expectant per escoltar La Callas.

El repertori del concert va estar compost per àries de diferents òperes, Don Carlo de Verdi, Mefistofele de Boito, la famosa Una voce poco fa d’El barber de Sevilla de Rossini, el vals de Musetta de La Boheme de Puccini, l’escena final del 2 acte d’Il Pirata de Bellini i la famosíssima “Visi d’art” de Tosca de Puccini. Just en aquell moment, des del públic es van sentir crits de “Viva Tebaldi”.

L’orquestra del Gran Teatre el Liceu dirigida per Nicola Rescigno va ser l’encarregada d’acompanyar la cantant. També van interpretar les obertures de Der Freischutz de Weber, La força del destí de Verdi i L’Italiana in Algeri de Rossini. El públic es va mostrar una mica desanimat fins que, a la segona part, la Callas va aconseguir ficar-se al públic a la butxaca.

Quan el Liceu tanca, la nit continua.

La vida cultural i de lleure de Barcelona s’acabava molt tard i després de les funcions d’òpera i de teatre el públic solia acudir a alguns espais elegants de la ciutat que esdevenien “Punt de reunió a sortida del Liceu”. Aquest és el text que apareix en un cartell de la Pèrgola. Era el restaurant de moda de la classe alta de Barcelona. L’any 2014 es va enderrocar després d’estar molt de temps en desús. Estava situat al costat de l’actual Caixa Forum a Montjuïc. Just davant de la Font Màgica. Un altre dels restaurants famosos de la ciutat recorda en la seva història que la cantant hi va ser. Es tracta del restaurant Les 7 Portes, situat davant de la Llotja de Mar i que encara es pot visitar.

Continuarà…

Ah, tenim pistes que el 1974 la Callas va tornar a visitar Barcelona, ​​aquest cop d’incògnit. Pel que sembla va voler acompanyar el seu gran amic i cantant Giuseppe di Stefano a un enregistrament que va realitzar amb Montserrat Caballé. Però això és una altra història.